Es tracte d’una comedieta francesa, amb tots els tics
pertinents del seu tipus de cinema còmic i d’entreteniment.
Amb un argument molt simple, un home que un dissabte
al mati passejant per el mercat de les puces de paris, troba un disc de jazz
dels anys 50 descatalogat i molt apreciat, el compra i te la intenció de anar a
casa i gaudir en soledat del plaer de escoltar la seva troballa, a partir d’aquí
tot s’encabrita en contra d’ell, la societat classe mitja alta queda ben retratada
i ell queda com el que és, un hipòcrita caragirat.
La imprescindible Rossy de Palma en el cinema francès
per fer papers estrambòtics i surrealistes, aquí, com no, fent de minyona
espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada