la migliore offerta

Tornatore un director que de nen prodigi se’ns ha fet gran ja te quasi 60 anys i les seves pel•lícules mai son rodones del tot però ell segueix rodant, la renda del Paradiso li continua rendint profits. D’aquesta he de dir que la cura en els detalls decoratius del film és gran i no tenen gaires relliscades. Repartiment completament de parla anglesa, tot un repte. Una mitja part expositiva, que es mou prou be, una segona part algo més repetitiva però un final brillant, llarg i sorprenent, una bona estona de gerontofília extrema. LA MIGLIORE OFFERTA - 2013 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt1924396/?ref_=fn_al_tt_1

all good things

Avui he escoltat a en Gorina que ja estava una mica fart de tots aquest films que nomes començar et plantifiquen ‘basado en hechos reales’, jo també ho estic i molt. Aquí un altra pel•lícula en aquestes condicions, l’única excusa que trobo per haver-la triat és que soc fan d’aquest xicot anomenat Ryan Gosling, te una manera de fer hermètica i glacial que el provoca molt. La Dunst, una noia que no m’atrau gens d’entrada al acabar cada pel•lícula he de reconèixer que és molt bona actriu i els papers amb moltes facetes els broda. ALL GOOD THINGS - 2010 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt1175709/?ref_=fn_al_tt_1

il trovatore

Un Achim-Danke polèmic. Les llicencies que Monsieur Py es pren en el format dramàtic i narratiu del original han aixecat ampolles i han suscitat vitriòlics comentaris. El poder dels directors és tan gran avui que sembla que no hi hagi ningú que li posi límits. Qui ha vist la opera tal com es representava fa cinquanta anys i la compara amb les produccions que es fan ara a quasi tots els millors teatres del món li costa entendre el perquè aquest canvi s’ha produït. Qui va començar o millor dit qui va encendre el misto que fa explotar l’opera tal com la estem consumint ara? Visconti, Callas, Zeffirelli, Wieland i Wolfgang Wagner... o tots ells a la vegada, desprès de la segona guerra europea tot tenia que canviar. Jo soc partidari del canvi i no del immobilisme i si més no prefereixo indignar-me que no avorrir-me. Anem pel Trovatore, la part musical, res a dir, vibrant i potent totes les interpretacions vocals per part de tots, les ovacions finals ho constaten. M’agrada veure la opera a casa a la tele amb aquest preciosos primers plans que en el teatre no tinc, allí la musica es el primer, a casa les folies del director et poden fins i tot treure la son. Jo em posava a la pell del director Monsieur Py i pensava el que deuria sentir aquell home en tenir al seus peus al millor tenor del món, abillat amb una armilla de pallasso picassià i fent-lo mostrar al públic de la tele desvalgut, submís i humiliat, amb les aixelles al aire fresc i mostrant lo ample que es de malucs, cosa intuïda però mai vista fins ara. Algunes coses de la decoració i direcció esplèndides i de resultats esfereïdors altres realment lletjos i de gust improbable. La parella protagonista, parella rara i una mica contra natura, per moltes funcions que hagin fet i facin en el futur el flaire del misteri no es produirà mai. Ells ho saben i van per feina, però entre ells dos, com Marta i Maria, sí, però de química res de res i això es nota, per molts embolics que els hi posi Monsieur Py en les seves escenes, la flama no prospera mai

IL TROVATORE - 2013 - 8/10 - München - Paolo Carignani, Olivier Py - Jonas Kaufmann, Anja Harteros, Elena Manistina, Alexey Markov

the living daylights

Un Bond que no havia vist, el primer dels dos que va fer Timothy Dalton, dues hores d’entreteniment assegurat i el bo que te de veure amb tants anys de retard és que pots veure que les pel•lícules d’acció d’aquells moments estaven resoltes les escenes difícils amb molts diners i amb la perícia del director no com ara que tota la feina dificil es fa fora dels estudis de filmació i a base de ordinadors i truculències informàtiques. Com sempre amb el 007 sempre viatges i et distreus. La absoluta protagonista femenina que surt del minut 2 fins al final es diu Maryam D’Abo mai mes l’hem vist en un paper important pero no ha parat fins ara de fet tele series i tele films. El Bond Dalton se li veu una mica el plomall i per això respecta a les senyores en les seves intimitats.

THE LIVING DAYLIGHTS - 1987 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0093428/

mad men - season 6

La sisena temporada, sis anys enganxat a aquesta entranyable i patidora família de Madison Avenue, i com sempre esbandir les tretze hores de filmació en un parell de dies d’intensa emoció morbosa. Mad Men és un dels meu pecats d’adició, autentica nicotina televisiva que fa que posi el meu raser intel•lectual certament esmortit per no veure cap dels defectes que te la serie i de segur que en te molts, però com jo no els vull veure perquè les seves desgracies afectives amorosides per milers de dòlars guanyats amb astúcia i crueltat. Jon Hamm el absolut protagonista dels 78 episodis que portem fins ara s’ha fet productor de la sèrie i amb això tenim assegurat Mad Men fins el dia del judici. Aquest any ha tocat a tots als fets que passaren l’any 1968 de llunyà record.

MAD MEN - Season 6 - 2013 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt0804503/?ref_=sr_1

persona

Gracies Javier per aquest regal. En Bergman coneixia molt be les dones, s’havia casat un munt de vegades quasi sempre amb les protagonistes de les seves pel•lícules. En Bergman sabia que les dones poden ser molt dolentes, cruels i venjatives, a Persona es demostra fins i tot com pots mossegar la ma que et dona de menjar. Obra mestre de la simplificació en benefici de l’estètica. Cada metre de pelicula ho demostren. La Liv Ulman és un miscast, és massa jove per el paper que interpreta, el d’una actriu tràgica famosa, la Bibi se la menja amb patates en cada escena, en Bergman enconyat de la Liv la va posar en aquest rol que quan has vist fent el mateix a la Mónica Lopez entens qui està eminent i qui fa el que pot per tenir la cigala contenta del seu home. Santa Bibi forever, com m’agradava aquella dona en cada una de les pel•lícules que hi sortia. La obra es veu perfectament que deixant a part el geni de Bergman te una matriu completament teatral.

PERSONA - 1966 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt0060827/?ref_=fn_al_tt_1

concert per la llibertat

Si el meu pare hagués pogut viure el que jo vaig viure i sentir ahir a la nit, hagués estat un dels dies més feliços de la seva vida i jo en el seu record i memòria, vaig presenciar les cinc hores llargues de concert amb llàgrimes als ulls moltes vegades. Moments gravats al foc a l’anima meva, com a culminació d’una estimació sense límits que sento i professo, la meva terra, la meva pàtria, la meva Ítaca. Per sobre de la molta societat, podrida i corrupte, que ens mana i governa està el país, està la llengua, està el poble. I ahir nit és el que es va sentir i veure al Nou camp, són tots els elements que ens fan grans com la cultura, el respecte i el amor infinit per Catalunya. Moments com ‘Un núvol blanc’, el mosaic humà i els Castellers de Vilafranca restaran sempre més dins el meu cor i serà bo que ho porti sempre fresc i viu, el seu record, per resistir els moments difícils i penosos que haurem de patir als que estimem el significat d’aquest concert.

TV - CONCERT PER LA LLIBERTAT - 2013 - 10/10 - Camp nou

alma i elisabeth (persona, de bergman)

Deixant a banda el difícil que és per un mediterrani entendre un cervell d’un austral i les seves reaccions, tan se val que sigui en cinema o en teatre, quan un conflicte teatral es ben servit s’ha d’aplaudir a la directora sens dubte. Magda Puyo ha demostrat una vegada més que domina les noves tecnologies del segle XXI per incorporar-les al seu fer i desfer escenogràfic, enriquint i potenciant moments que et queden a la memòria per sempre, com per exemple la magnifica interpretació virtual de Vicky Peña en el tensos diàlegs amb les dos supremes protagonistes de la peça. No puc dir qui està millor que l’altre perquè cadascuna de les dues dones es comporten com dues fúries incontrolades aferrades a uns lligams que les fa tremendament infelices. Bravo López i bravo Marco.

TEATRE - ALMA I ELISABETH (PERSONA, DE BERGMAN)- 2013 - 8/10 - Magda Puyo - Monica López, Marta Marco, Vicky Peña

lucio silla

Si per mi fos Mozart no hauria estat becari per aquest titol ja que no arriba al sis i mig, una musica agradable, a molt moments realment bonica però excessivament reiterativa, cap sorpresa, sempre saps el que hi ve darrera encara que mai l’hagis escoltat, se m’ha fet feixuga i pesada per molt ben cantada que hagi estat, un equip rodó del tot per fer una tasca del tot meritoria i m’agradaria destacar per sobre de tots els altres components la magnifica veu, qualitat i classe en el fraseig de Silvia Tro Santafé, un autèntic descobriment per a mi. El millor de la funció la part plàstica de l’opera impossible de empassar tal com es feia a la seva estrena, res de romans i faldilletes curtes, un decorat esplèndid en homenatge al constructivisme rus dels anys 20, magnífic de volums i de llums el director ha dirigit la opera en que contínuament els decorats parlen i s’expressen, molt millor que les estúpides coses recitades de la peça. No calia veure la nacionalitat del director en el programa ja que el la primera ària de Silla el protagonista ens fa un autèntic màster de manualitats S/M berlineses com blood, self spanking, scat, etc. on Herr Streit en surt amb nota alta.

OPERA - LUCIO SILLA - 2013 - 6/10 - Harry Bicket, Claus Guth - Kurt Streit, Patricia Petibon, Silvia Tro Santafe, Inga Kalna, Ofelia Sala, Antonio Lozano