Demano perdó al monsieur Dukas per no haver entès la seva obra, que per intuïció crec entendre que és bona o potser molt bona. Desprès d’una nit sense poder dormir per la responsabilitat de tenir que fer de cangur l’endemà de dos petites i d’haver de porta-les a la platja, preparar-li el dinar, portar-les al meu club, despullar-les i vestir-les al vestuari d’homes, ple a rebentar de material tangible a l’estiu, vigilar-les als banys, jugar amb elles, donar-li de dinar mes transports i al cap de dues hores estar al Liceu escoltant aquelles dones desgraciades que nomes feien que bramar, ho vaig trobar tot tan surrealista la meva vida i la d’elles que no vaig concentrar-me ni tan sols un minut d’aquella estranya i segurament molt exquisida partitura.
OPERA
ARIANE ET BARBE-BLEUE
2011
6 /10
Denève, Guth - Jeanne-Michele Charbonnet
1 comentari:
Tampoc cal buscar argumentacions per justificar que no t'agradés, no hi ha cap obligació.
la música és quelcom molt sensorial i potser un altre dia, sense adonar-te'n t'agradarà i preguntaràs, que és això? i quan et diguin Ariane et Barbebleue qui sap si diràs, no m'estranya que no m'agradés amb aquell camioner de soprano intentant convèncer que les delicades subtileses de la partitura de Dukas es podien resoldre amb crits, vibratos i oscil·lacions exagerades que apropen sense ser-ho, aquest personatge a una Elektra Straussiana, suposant que veiessis a la Charbonnet, ja que si vas veure la Karneus (que jo no he vist) el problema és més greu.
Publica un comentari a l'entrada