le quattro volte

Fotografia impecable, retrat íntim de les persones perdudes a les muntanyes del fi del món. Les cabres i les seves ocurrències fan seves la pel·lícula sencera. Ni un sol mot es diu en tot el film, tampoc hi ha musica, tan sols el belar de les cabres i el vent que mou els arbres, comprenc que hi persones que no poden resistir aquell plans tan llargs, sense acció i sense diàlegs, comprenc als que diuen que es una obra mestra per l’historia. Jo he pensat tota l’estona amb el Delibes, i això que he llegit ben poc d’ell.

LE QUATTRO VOLTE

2010

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1646975/

retrats de la belle époque

Amb aquesta exposició la gent del CaixaForum si poden estar orgullosos de la seva tasca. Poques vegades, ni al Louvre ni al Met, des pot veure una mostra tan complerta de obres mestres de la pintura internacional, per la quantitat exposada, per la qualitat de les peces, totes elles de primera magnitud, per el nom dels artistes, molts, molts, tots ells són els millors dins la millor part de l’historia del art. Que una mostra com aquesta sigui gratuïta és un fet que ens honora.

EXPO

RETRATS DE LA BELLE ÉPOQUE

2011

10 /10

CaixaForum

museu blau

El poca substancia del alcalde Clos va immortalitzar la seva trista persona amb aquest edifici blau i mal parit del Forum, ara li han donat la trista missió de guardar les col·leccions de ciències naturals que tenia Barcelona al parc de la Ciutadella, míser destí per les col·leccions i per el maleït dels deus edifici. Avui dia que molta gent ja es a Barcelona desprès de vacances i que encara no han començat els col·legis hi he comptat 17 persones dins els nou mil metres quadrats que presumeix el programet que donen gratuïtament a l’entrada del recinte.

EXPO

MUSEU BLAU

2011

6 /10

Museu de Ciéncies Naturals de Barcelona

gianni e le donne

El director, guionista i actor protagonista, repeteix formula, li va sortir bé ‘Pranzo di ferragosto’ i aquí vol repetir la seqüència tant en contingut com e embolcall. Te aquest home una gracia que el distingeix d’altres creadors i això es una filia profunda per les dones de edat avançada i d’un estatus alt, això li permet retratar-les a totes juntes ben vestides, ben pentinades i maquillades i profundament perverses. És una gerontofília gens gratuïta que el fa diferent a tots, és això el tret més característic d’aquest film de volada curta.

GIANNI E LE DONNE

2011

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1813327/

burning palms

Terrible film amb la finalitat de fer-te gaudir de cinc histories de la més pèrfida ironia, totes elles de no creure el que veus i escoltes. Les tres primeres antològiques, els boníssims actors que la interpreten es poden treure el ventre de pena de tantes ofertes que tenen que tragar per guanyar-se les garrofes. Una delícia que recomano a tothom amb ganes d’acabar l’estiu amb el somriure als llavis per quelcom intel·ligent. Una gloria del cinema indie.

BURNING PALMS

2010

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt1283887/

el sueño de ibiza

Algú recorda cap pel·lícula que tingui l’acció a Eivissa, que parli del món hippy, que es vegi als joves fumant, prenent i esnifant droga, que de quan en quan ensenyin els culets prims i escarransits, que ballin patèticament en una habitació de tres metres quadrats, que hi mori algú per el seu mal cap, que la sida planegi per sobre d’alguns caps, que es banyen a les blaves i pures aigües de les Balears, bé i moltes altres coses plenes de topics i... que la pel·lícula sigui mitjanament digerible. Jo no en recordo cap. Aquesta es tan rotllo com les precedents. Com a guinda afegida podem veure al Enric Majó fent de milionari alemany, pintor i maricona de luxe.

EL SUEÑO DE IBIZA

2002

4 /10

http://www.imdb.com/title/tt0292259/

cuando cae la noche

La cinquena novel·la d’aquest autor tan estimat per a mi, junt amb Leavitt i Hollinghurst, el meu triumvirat d’or de sempre i per sempre. Aquesta vegada l’historia podria estar escrita en un conte de deu pagines de senzilla i corrent però ell agafa els tres o quatre personatges que interactuen i els despulla i vesteix constantment a cada plana, utilitza els capítols per fer un treball d’estil variat i diferent a cada un d’ells. Especialment apreciats han estat els que descriuen el d’un dia normal a la galeria d’art, al passeig nocturn per el Manhattan baix mentre parla amb la seva filla pel mòbil i la visita a casa de la milionària de Greenwich, Connecticut. Aquest home cada dia depura més el seu estil y diu més explicant menys.

LLIBRE

CUANDO CAE LA NOCHE

2011

8 /10

Michael Cunningham

i vesuviani

Cinc histories d’una mitja hora cadascuna, cinc directors, un tema: Nàpols i el cinema fantàstic, resultats no tan aconseguits com les propostes inicials que segur tenia cada director, copies a Passolini i a Fellini a dojo, clar que copiar a segons qui és molt millor que no crear sense geni ni passió. Nàpols i els seus paisatges marítims tan cinematogràfics, insuperables.

I VESUVIANI

1997

6/10

http://www.imdb.com/title/tt0120441/

mermaids

I tant que entenc a qui li caigui com una llosa de granet al cap la tipa Cher, no es mai cap intèrpret de res que no sigui ella mateixa, Marlene, Garbo i Mae West feien el mateix, amb perdó dels mitòmans de les esmentades, a mi aquesta dona sempre m’ha fet anar al cinema, per les seves estrambòtiques maneres de fer, és una icona incombustible i la feina que fa en aquest film és més que apreciable. Què bufona era la Winona fa vint anys!

MERMAIDS

1990

7/10

http://www.imdb.com/title/tt0100140/

dakan

És aquesta una ‘rarity’ dins el cinema africà, aquesta pel·lícula de temàtica arriscada per el seu contingut dins l’atmosfera represiva d’aquell país, Guinea francesa, no se si ara es diu així, però a part de la raresa res més. Un guió irrespirable de dolent i barroer, els actors es mouen com bestioletes, la direcció vol fer virgueries i acaba el treball fent riure de absurd que és.

DAKAN

1997

3 /10

http://www.imdb.com/title/tt0118917/