Un xicot, que ara no puc recordar el nom em va dir fa molts mesos que ell era un fan incondicional de Gregg Araki i que una de les seves pel·lícules predilectes era aquesta. Fins ahir no he tingut la oportunitat de veure-la en una copia perfecte i un diví subtitulat. Aquell xicot tenia raó per moltes raons, tractament, fotografia, cinisme en el guió, perversió de morals reconegudes, bellesa de tots els integrants a la farsa. Un cocktail amb pocs ingredients però fet amb alcohols de primera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada