És una formula que te el cinema francès per fer uns documentals que no s’assemblen a cap d’altres, veure les aus migratòries, el oceans o els nens acabat de néixer fins que fan els primes passos, la musica com sempre és de Bruno Coulais, un especialista en aquests menesters. La formula ben senzilla, esperar, observar i prendre el precís moment màgic. Ho aconsegueix moltes de les vegades, no totes. El productor no és Jacques Perrin aquesta vegada.
2010
7/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada