Si no tingues referents del que ha representat el gran Cocteau en el mon de les arts franceses i gais del segle XX al veure aquesta obra pensaria que es un deliri final de carrera d’una maricona vella. Però ben mirat nomes acabar la pel·lícula et dones compte de que es necessiten molts nassos per fer una obra tan egocèntrica, amanerada i decadent i a sobre fer sortir de extres sense frase a una dotzena de primeres figures del mon del art de aquells moments: Picasso, Dominguin, Bose, Casares, Aznavour, Perrier, Marais, Brynner, Gelin, etc.
1959
5/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada