La primera vegada que vaig veure a la Pagés al teatre Poliorama ja em va semblar un ser fora de mides, portà aleshores un espectacle precís i colpidor, ara al fastuós escenari del Victoria encara ha millorat la meva apreciació sobre aquesta artista. Al llarg de la meva vida he vist moltes grans ballarines des de Pilar Lopez, Cristina Hoyos, Rosario, la Baras etc. i per últim la María Pagés, sens dubte la millor per la seva creativitat i agosarament. Mai es repeteix i intenta a cada espectacle renovar totalment el seu concepte del ball flamenc. Es summament intel•ligent per saber-se envoltar de uns artistes de primeríssima magnitud, tan en la part musical com la pròpiament de ball i també per les aportacions estètiques que a cada espectacle ofereix al seu públic que la idolatra. Faig constar aquí que es la única bailaora que va per lliure, no precisa d’home per lluir tot el seu exponencial físic i anímic. Ella sola pot arribar al clímax quan ella vol sense necessitar un mascle que l’envolti. La Pagés sola al escenari es una flor, una escultura, un ocell, una poesia i un incendi tot això en el transcurs de tres o quatre minuts de pura màgia. María torna sempre aquí és casa teva.
DANSA
UTOPÍA
2012
10/10
María Pagés compañía
4 comentaris:
Una meravella
Sempre m'ha agradat molt com balla aquesta dona i de la gent que s'embolta per crear rls seus extraordinaris espectacles.
Anirem a veure aquest espectacle el dia de la Merçè. La teva cronica ha fet que encara tingui mes ganes de que arribi el dia.
El teu escrit sobre aquest espectacle també es poesia viva. Un post extraordinari.
Demà dia de la Mercè, nosaltres seguirem el teu camí i anirem a veure els seu espectacle.
vosaltres que ho llegiu amb les olleres roses que fan tot més bonic
Publica un comentari a l'entrada