solar buit

Una bona actriu te recursos per tot el que se li posi pel davant encara que la tasca del autor no sigui del tot aconseguida, com és el cas que es presenta ara en format teatral al Obrador de la Sala Beckett, en canvi si tot aquest material fos presentat per ser un producte de format cinematogràfic o televisiu o trobaria perfecte per que totes les incongruències que se expliquen davant teu en un petit escenari quedarien disfressades en una trepidant filmació amb corredisses en moto i persecucions mafioses. Sort, deia al principi, que el bon fer la Minguillón amb la seva veu feridora i tan personal ens explica tot el que aquella dona a suportat a la vida, un tren de mercaderies de 50 vagons li passen per sobre i treu el cap fins i tot amb molt estil fins a la fi. L’autor equivoca el destí d’aquesta historia , en Eloy de la Iglesia n’hagués tret una bona pel•lícula. TEATRE - SOLAR BUIT - 2012 - 6/10 - Ruiz, Labanda - Albet, Calvo, Minguillón, de Llorens

l'obc i txaikovski

Moltes vegades la capacitat intel•lectual per captar i assimilar una gran quantitat de bellesa es trenca i fa figa, pot passar a un museu o també en un programa dens on només es dona Txaikovski, com avui he comprovat. Es tanta la quantitat de precioses melodies, sensuals i llefiscoses que s’han escoltat avui, que volent parar molta atenció com cal en un programa estimat com el d’avui, el meu cap s’ha bloquejat i ha dit prou. Res més a dir en quant al programa. Respecte al director, molt afamat i reconegut pel seu talent tot i que ha tingut molts moments sublims, no m’ha fet el pes ja que ha optat en els moments de fortor acústica pujar el grau d’intensitat ofegant la corda i la separació dels instruments (ai! mestre Oue) ha estat quasi inaudible. En tractant-se del compositor i les peces escoltades si quedes curt en la intensitat sonora malament, però si et passes quasi pitjor. CONCERT- L'OBC I TXAIKOVSKI - 2012 - 8/10 - OBC - Dmitrij Kitajenko

don quixot

Una raó més per ser considerat un mal espanyol (i un frívol cultural) és que detesto Don Quijote, sigui en lletres novel•lades , en cinema, en opera , en ballet i fins i tot en musical - impossible dream a banda – el seu personatge m’inspira rebuig i això comentat en veu alta en un cercle seriós pot costar molt car – reputació malmesa i irreparable. La companyia American Ballet Theatre és una de les grans del món però a mi mai m’ha agradat, el pes de Balanchine, el gran coreògraf – que a mi no m’ha convençut mai del tot – pesa com una llosa sobre la companyia sobre tot en la part masculina. Els ballarins del Bolshoi o Marinski de Rússia son el paradigma de la masculinitat veritable i sense discussió possible a part de la increïble i única tècnica. Els del Royal Ballet angles o els de l’Opera de Paris son la voluptuositat bisexual portada sobre l’escenari, clamor sensual y també una bona tècnica. Els del American Ballet estan oprimits per una mena de comportament que fa que mai es alliberin del tot al escenari i donin una sensació de impossibilitat d’arribar al clímax de les emocions. Una producció que ja fa 30 anys que roda per aquests mons, la va estrenar Barishnikov quan era molt jove, recent fugat de la URSS. La meva quota de dansa del curs ja està satisfeta, podia haver anat molt pitjor. BALLET - DON QUIXOT - 2012 - 6/10 - American Ballet Theatre - James Whiteside, Isabella Boylston

el montaplatos

Una obra estrenada al 1957 ‘The dumb waiter’, una de les primeres, una peça que volia cridar l’atenció en aquell moment de teatre prou tradicional a l’anglesa, aquí hi va ficar de tot, absurd, suspens, principis de minimalisme, humor, sarcasme... però que el contingut, i que el deu dels premis Nobel em perdoni, el trobo bastant fluix i si no fos per aquest dos actorassos de Madrid San Juan i Toledo i una direcció lluminosa i rica dins la seva simplicitat, Lima la obra es faria molt feixuga. Els dos actors fan el que volen i fan de tot, sainet a l’espanyola, comèdia dell’arte, gran guinyol i fins i tot de clowns, el públic ha rigut amb ells i el ha premiat amb fervorosos aplaudiments en els que sembla és el darrer espectacle de Animalario degut a l’assassinat de la cultura pel govern de Madrid. TEATRE - EL MONTAPLATOS - 2012 - 8/10 - Andrés Lima - Alberto San Juan, Guilleromo Toledo

otra película de amor

Les intencions del director estic convençut eren molt bones, la idea de plasmar al cel•luloide el patiment de estimar per primera vegada a una persona que resulta ser la equivocada. Tot l’erotisme de la sortida de l’adolescència els litres d’esperma acumulat que es desaprofita fent-lo escórrer aigua avall en les dutxes i els lavabos. Tota la joventut fa el mateix però la cinta resulta un xic massa llarga alleugerir-la en 30 minuts hagués estat una mida dolorosa però molt bona per un tema tan minso com el explicat en aquesta historia. El español xilè es molt difícil d’entendre quan el parlen apresa i atropelladament, sort que el film era subtitulat en angles i això ha estat una ajuda. OTRA PELICULA DE AMOR - 2011 - 5/10 - http://www.imdb.com/title/tt2404192/

hemingway & gellhorn

Un producte artesanal amb rigor històric comprovat per fer un biopic d’un dels homes més histriònics de l’historia, Owen se’n surt prou be, Kidman te moments bons en emotivitat però la seva restauració estètica fa que cada vegada s’allunyi més de la realitat interpretativa, deixant de banda que cada vegada s’assembla més a la Deneuve, potser van al mateix ‘restaurador’. La pel•lícula és llarga. Molt densa d’imatges, la primera part dedicada a la guerra d’Espanya, encara que és un tema que em produeix un impuls de rebuig immediat, he de reconèixer que han treballat dur les imatges veritables de la guerra amb reconstrucció a l’estudi i digital, Capa i Dos Pasos estan present en la primera hora de film i es nota, desprès viatgem a la guerra de Finlàndia amb la URSS i més tard a la Xina amb la guerra amb el Japó. Un producció molt cara i molt cuidada com no podia ser d’una altra manera quan la productora es la HBO i també he de fer constar que hi ha un munt d’escenes eròtiques, cosa gens habituals en cinema americà i amb estrelles oscaritzades. Els protagonistes es van donar uns bons gustets. HEMINGWAY & GELLHORN - 2012 - 7/10 - http://www.imdb.com/title/tt0423455/

la grandesa d'esser un entre tants

Bonic el títol. La representació d’avui era un tast del que pot ser l’obra quan s’estreni al juny del 2013, s’ha de polir el text i mesurar reaccions dels públics que aniran a veure l’experiment. Han treballat molt, el moviment físic – en excés? – i en canvi han deixat anar de la ma de deu les paraules i els parlaments – si no es un espectacle teatral de ballet, musical o opera el que és més important per a mi és que el que diuen els actors, s’entengui, que les paraules m’arriben a l’anima o al cervell però sobre tot que estiguin vocalitzades per que el públic pugui valorar el que es diu i a l’escenari. Aquest precepte antiquat meu ja no es gaire habitual avui dia sobre tot en gent jove d’institut del teatre o similars. Aquí no s’escapa de la regla, la meitat dels difícils parlaments existencials que tenen aquelles criatures patidores no les hem pogut entendre gens ni mica i això que érem asseguts a la primera fila, espero de tot cor que la directora De Vecchi els posi en solfa i mediti que el teatre es verb, sobre totes es coses el verb és lo que més li dona l’essència.

TEATRE - LA GRANDESA D'ESSER UN ENTR TANTS - 2012 - 4/10 - David Eudave, Daniela De Vecchi - Sistemes Minimalistes Repetitius

maus

Un llibre que ha guanyat el premi Pulitzer – entre molts altres premis - apartant-se del format habitual del llibre escrit, en aquest cas és un immens còmic de 330 pàgines y vuit vinyetes per pagina, milers de dibuixos per explicar l’horror nazi viscut pel jueus a la segona guerra mundial. La estructura narrativa és del tot cinematogràfica, hi ha humor, costumisme, suspens i terror. Explicar la historia de la seva família deu haver estat pel autor Spiegelman com una catarsi que ha produït una peça mestre a tenir molt en compte. Sentit i amorós homenatge al pare Vladek Spiegelman LLIBRE - MAUS - 1991 - 8/10 - Art Spiegelman

the pretty boys

Crec que es un dels films que menys gent deu haver vist. Entrar a IMDB el Fort Knox del cinema i veure que ni tan sols cinc persones havíem votat, tractant-se d’un producte americà i actual és la primera vegada que em passa. No m’estranya però. Una pel•lícula dedicada a lloar el que va ser un grup de certa fama de principis dels anys 70s ‘The pretty boys’, tot mentida una excusa per fer sortir en pudoroses pilotes quatre o cinc vailets de bon veure y reveure com es destrossen la vida amb pastilles i punxades. Ni tallant mitja hora de projecció es podria salvar el desastre. La musica sorollosa i sense cap inspiració. THE PRETTY BOYS - 2011 - 4/10 - http://www.imdb.com/title/tt2356234/

eugen onegin

Onegin és ‘one of my five’ i lògicament n’he vist dotzenes i com a cosa fora de tota norma, quasi totes m’han agradat molt. Penso que és quasi impossible que un director de orquestra o un regista tregui un Onegin mal forjat, és una opera que porta bona estrugança. La d’avui és l’última de l’opera de Paris feta amb colaboració amb el Bolshoi de Moscou i l’arriscat de donar aquest títol a un enfant terrible com és Dmitri Tcherniakov, que com diu en Joaquim, és una bomba amb resultats imprevisibles. Aquí, resoldre la funció amb nomes dos decorats, elegants i justificats per cert, en lloc dels set que requereix la versió oficial del autor era tot un repte que podia desembocar en una pura catàstrofe irrisòria i ridícula. Menció especial per el baríton Kwiecien, estrella mundial de primer rengle, és pot considerar com el ‘Jonas’ dels baritons, bona veu, bon actor, bon físic, presencia impactant. La resta del repartiment gloriós tan bons actors tots ells que fa que els primers plans interpretatius et facin bavejar de pura enveja. EUGEN ONEGIN - 2008 - 9/10 - Alexander Vedernikov, Dmitri Tcherniakov - Mariusz Kwiecien, Tatiana Monogarova, Anatolij Kotscherga, Andrei Dunaev