divendres, 26 d’octubre del 2012

don quixot

Una raó més per ser considerat un mal espanyol (i un frívol cultural) és que detesto Don Quijote, sigui en lletres novel•lades , en cinema, en opera , en ballet i fins i tot en musical - impossible dream a banda – el seu personatge m’inspira rebuig i això comentat en veu alta en un cercle seriós pot costar molt car – reputació malmesa i irreparable. La companyia American Ballet Theatre és una de les grans del món però a mi mai m’ha agradat, el pes de Balanchine, el gran coreògraf – que a mi no m’ha convençut mai del tot – pesa com una llosa sobre la companyia sobre tot en la part masculina. Els ballarins del Bolshoi o Marinski de Rússia son el paradigma de la masculinitat veritable i sense discussió possible a part de la increïble i única tècnica. Els del Royal Ballet angles o els de l’Opera de Paris son la voluptuositat bisexual portada sobre l’escenari, clamor sensual y també una bona tècnica. Els del American Ballet estan oprimits per una mena de comportament que fa que mai es alliberin del tot al escenari i donin una sensació de impossibilitat d’arribar al clímax de les emocions. Una producció que ja fa 30 anys que roda per aquests mons, la va estrenar Barishnikov quan era molt jove, recent fugat de la URSS. La meva quota de dansa del curs ja està satisfeta, podia haver anat molt pitjor. BALLET - DON QUIXOT - 2012 - 6/10 - American Ballet Theatre - James Whiteside, Isabella Boylston

4 comentaris:

Javier ha dit...

He arribat a una conclusió. Anar amb tu a qualsevol lloc ha de ser una experiència única. Tot esperant el teu comentari. Segur que mai defraudes les expectatives. Jajajajajajajaja

El vell del racó ha dit...

I els cometaris sobre la tècnica i execució de les peces ballades? Sobre la qualitat dels ballarins i ballarines? Del cos de ball?
Una digressió sobre la masculinitat en el ballet és interesant però, això és tot el que vas treure en clar desprès de veure la representació?
Després de gaudir de la funció de diumenge amb el tàndem Vasiliev-Osipova, la perfectament descriptible música de Minkus era el de menys per no parlar dels decorats.....

Carolina ha dit...

Benvolgut Julianen, permetem que discrepi sobre la teva visió dels ballarins masculins del ABT. Recordo el fantàstic José Manuel Carreño, el nostre increïble Àngel Corella i els dos genials Herman Cornejo i Marcelo Gomes que per lesió no han pogut ballar al Liceu... El ABT no arrossega com una llosa el llegat de Balanchine, es el New York City Ballet el que ho fa i tot i que a mi m'entusiasma Balanchine, allà si que els seus ballarins, homes, no em diuen rés. Respecte a aquest Quixot, vaig veure tres funcions i per a mi la millor va ser la de diumenge a la tarda amb la majestuosa Paloma Herrera i el Jove arribat del Boston Ballet James Whiteside, Osipova i Vasiliev (dissabte nit) son espectaculars per els hi manca el estil i la classe i respecta a l'estrena, la Xiomara va estar molt i molt bé, però el seu partenaire no la va ajudar gaire, es notava que els hi faltaven hores junts (les lesions dels dos que he esmentat van pesar com una llosa). De tota manera coincideixo al 100% que la producció no es gents atractiva, sort de la dansa dels principals rols, sobretot les de les noies. Sarah Lane es fantàstica, com Stella Abrera, Veronika Part i les ballarines de les noies flor...
Quina pena que aquesta companyia no hagués vingut abans i hi haguéssim pogut veure el GRAN Àngel Corella en tot el seu esplendor! A veure si la seva companyia pot continuar entre nosaltres, perquè la necessitem i ens aporta un valor afegit cultural i econòmic que no hauríem de menysprear... Salutacions de diumenge a tots!!!

Carolina ha dit...

Uiii, Unknown, no, soc CarolinaM.