la grandesa d'esser un entre tants

Bonic el títol. La representació d’avui era un tast del que pot ser l’obra quan s’estreni al juny del 2013, s’ha de polir el text i mesurar reaccions dels públics que aniran a veure l’experiment. Han treballat molt, el moviment físic – en excés? – i en canvi han deixat anar de la ma de deu les paraules i els parlaments – si no es un espectacle teatral de ballet, musical o opera el que és més important per a mi és que el que diuen els actors, s’entengui, que les paraules m’arriben a l’anima o al cervell però sobre tot que estiguin vocalitzades per que el públic pugui valorar el que es diu i a l’escenari. Aquest precepte antiquat meu ja no es gaire habitual avui dia sobre tot en gent jove d’institut del teatre o similars. Aquí no s’escapa de la regla, la meitat dels difícils parlaments existencials que tenen aquelles criatures patidores no les hem pogut entendre gens ni mica i això que érem asseguts a la primera fila, espero de tot cor que la directora De Vecchi els posi en solfa i mediti que el teatre es verb, sobre totes es coses el verb és lo que més li dona l’essència.

TEATRE - LA GRANDESA D'ESSER UN ENTR TANTS - 2012 - 4/10 - David Eudave, Daniela De Vecchi - Sistemes Minimalistes Repetitius