diumenge, 30 de juny del 2013

concert per la llibertat

Si el meu pare hagués pogut viure el que jo vaig viure i sentir ahir a la nit, hagués estat un dels dies més feliços de la seva vida i jo en el seu record i memòria, vaig presenciar les cinc hores llargues de concert amb llàgrimes als ulls moltes vegades. Moments gravats al foc a l’anima meva, com a culminació d’una estimació sense límits que sento i professo, la meva terra, la meva pàtria, la meva Ítaca. Per sobre de la molta societat, podrida i corrupte, que ens mana i governa està el país, està la llengua, està el poble. I ahir nit és el que es va sentir i veure al Nou camp, són tots els elements que ens fan grans com la cultura, el respecte i el amor infinit per Catalunya. Moments com ‘Un núvol blanc’, el mosaic humà i els Castellers de Vilafranca restaran sempre més dins el meu cor i serà bo que ho porti sempre fresc i viu, el seu record, per resistir els moments difícils i penosos que haurem de patir als que estimem el significat d’aquest concert.
TV - CONCERT PER LA LLIBERTAT - 2013 - 10/10 - Camp nou

4 comentaris:

Javier ha dit...

Noi m'has emocionat!!

Javier ha dit...

Noi m'has emocionat!!

Joaquim ha dit...

És clarqeu és emocionant, jo no en vaig veure ni cinc minuts, una mica per ràdio i al cotxe quan travessava Barcelona sobre les nou de la nit i a al voltant de la una de la matinada.
Avui ho he vist moltes vegades per TV, però jo vull anar a votar, tota aquesta fira, a vegades de ínfima qualitat no m'acaba de fer el pes, jo que sóc tan propens a la llàgrima, vaig trobar un excés de personatges poc dignes, artísticament parlant, per representar el meu país, i ara que tot just comencem a construir els fonaments no ens costaria gaire fer-ho ben fet i al menys a l'inici intentar que la diferencia ens distingeixi del mateix que ferien o faran els altres aquesta nit si guanya La Roja.

julianen ha dit...

El que cadascú sent no es pot mesurar ni comparar.
Per a mi els artistes que hi havia ja m’estaven be, els que no hi eren llògicament també ho entenc, es juguen els contractes d’actuacions a Espanya, o sigui el pa, els que hi eren ja estan proscrits i desnonats per la gent de allí.
Per a mi trobo que els personatges eren digníssims ja que qui era el protagonista era el poble, els centenars de primers plans de la gent, la guapa gent de casa nostra.
Per a mi els Castellers de Vilafranca, que mai havia, vist estan al mateix nivell de dignitat que el més re nombrat cantant d’òpera o virtuós instrumental per citar un cas vistos.