divendres, 4 d’octubre del 2013
romeo & giulietta, ama e cambia il mondo
Avui tenia que anar a l’estrena d’una obra de teatre al Lliure, i gracies a una noticia rebuda del meu informador de coses bones, de que per la RAI donaven en HD i en directe des de l’Arena di Verona l’obra màxima del gran music que és Gerard Presgurvic, no vaig dubtar ni un segon en canviar el teatre per un altre dia i quedar-me a casa a veure les tres hores de espectacle total que es aquest meravellós musical.
Són 40 cançons de les quals 30 són immenses en inspiració. Costa creure que en aquesta Itàlia meridional i en crisis, pot un productor privat treure diners per presentar una obra tan costosa amb 50 artistes sobre l’escenari, quasi 300 vestits summament complicats per l’època i la fantasia explicita, una decorat de faula per la seva original plasticitat i si hi ha 40 cançons i deu haver 80 canvis escenogràfics pel cap baix.
La versió de Paris l’he vist 3 vegades i l’he escoltat també dotzenes de vegades, sencera o en parts. El musical te dues cançons que són part integrant de la meva vida, la de la dida i la d’en Benvolio.
No vull fer comparacions però la versió de Paris fou millor cantada, a Itàlia hi ha molts moments que els actors estan més pendents de la actuació dramàtica que no pas de la afinació vocal, cosa que es totalment licita al meu parer, però que fa que les notes grinyolin.
A la versió italiana s’ha carregat un personatge de la versió original que es feia insuportable per pesat i reiteratiu, la dona-mort que com una presencia muda es passejava pel escenari durant tota la funció, una carallotada del director francès, aquí a Itàlia l’ha guillotinat i tots contents.
TV - ROMEO & GIULIETTA, AMA E CAMBIA IL MONDO - 2013 - 9/10 - Arena di Verona - David Zard, Giuliano Peparini - Davide Merlini, Giulia Luzi, Nicolo Noto
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Me alegra que te gustase.
Sabía que te haría ilusión ver esta versión, de una maravilla que nos marcó y que descubrí gracias a tí.
Es una de las muchas cosas que compartimos casi en exclusividad y que disfrutamos como si fuéramos adolescentes.....otras no....
Por este y otros motivos, me siento orgulloso de ser tu amigo.
Que pases un feliz día, Nen.
Publica un comentari a l'entrada