servicio completo

Un llibre molt difícil de recomanar. De totes les persones que conec, em sobren dits d’una sola ma per poder buscar aficionats a aquest tipus de llibres de cinema, el de les estrelles i els estudis de Hollywood, un d’ells seria sens dubte en Moix. Un llibre que si t’interessa la temàtica te’l empasses en un parell de dies i hi ha tanta dosis d’humor, d’informació i de tafaneria que et fa la vida feliç mentre vas posant les coses que ja tenies apreses en el seu lloc, moltes ja les sabies altres et sorprenen gratament per la importància de la informació. Hi ha un punt de naïf en el personatge que relata la seva vida que fa que la morbositat sexual explicada queda diluïda i manifestada com la cosa més natural del món. Amb perdó de les mentalitats estretes i poc tolerants. LLIBRE - SERVICIO COMPLETO - 2013 - 8/10 - Scotty Bowers

marry me a little

La meva aversió a qualsevol veu que canta només acompanyada d’un piano com única font de lligar amb melodia la veu, ha estat vençuda exclusivament perquè la musica i la lletra que es donava avui era de Stephen Sondheim. Tractant-se d’aquest compositor encara que les cançons fossin escoltades amb l’acompanyament d’una tenora i un timbal, jo hi aniria de bon grau. La funció d’avui era ja una enèsima visió i audició de les musiques de la peça. Parlaré nomes del que és específic a aquest show. Una traducció de Roser Batalla perfecte, per com ha lligat les paraules amb la musica sense que hi hagués aquelles coses que et fan mal a l’orella quan escoltes segons quins musicals que venen de Madrid, per cert que be li escau a Sondheim el català, quasi tan be com l’anglès , no puc dir el mateix del Follies que vam veure aquest mateix any a Madrid, però com no vull que em titllin de secessionista, segueixo. La parella protagonista han treballat a fons cada cançó, imagino una feina prèvia enorme dels dos directors matxucant a la parella per que matisessin el gest i la veu a la vegada en cada una de les cançons lligades sense dir ni tan sols una paraula. Cada cançó es porta interpretativament de forma diversa, brillant i emotiva. Casam una mica, doncs. TEATRE - MARRY ME A LITTLE - 2013 - 8/10 - Toni Martin, Xavier Torras - Mone Teruel, Toni Viñals

renoir

Quan veig pel•lícules com aquesta, sento una enorme enveja dels països que poden explicar les seves histories, d’una manera magistral, com passa a Anglaterra, França i per suposat en el cinema nord-americà. Aquí ens explica un any de la vida del pintor, quan ja era prop de la mort i en plena guerra mundial, ens arriba ferit el seu fill Jean per passar la convalescència a la casa familiar i una nova model esta posant aquells dies. Un argument tan simple es pot convertir en una joia si el director sap el que porta entre les mans. Una llum ideal perquè tota l’estona estiguis immers en la paisatgística del famós pintor. Tots els interpretes encara que en petits papers estan perfectes. DVD - RENOIR - 2012 - 8/10 - http://www.imdb.com/title/tt2150332/?ref_=fn_al_tt_1

l'obc i la tità de mahler

Un estupend concert amb ‘full orchestra’ i dos peces de alt standing, primer de tot el director Gonzàlez ha improvisat unes paraules en un perfecte català per dir-nos que avui es complien els cent anys del naixement del genial germà del anima, Benjamin Britten, la virtuosa violinista ha tingut de parar la actuació als 7 minuts d’haver començat el seu concert per causes climàtiques, ja que l’ambient era molt sec per les cordes del seu instrument. La actuació tot un èxit per la violinista i per Britten, un concert, l’únic es veu, que quasi mai es programa com ha explicat el eixerit director. Desprès el plat fort, el Tità, obre ampul•losa i extenuant, tot una premonició a lo que molts anys desprès serien les bandes sonores de Disney , en la partitura de Mahler es veuen volar imatges de Bambi o de la Bella i la bestia, com la cosa més natural en una espècie de túnel del temps musical, èpic i heroi. La orquestra ha estat molt be en les seus solos instrumentals, molt ben matisats, no tant en canvi en la part sorollosa per un excés de decibèlics poc definits. CONCERT - L'OBC I LA TITÀ DE MAHLER - 2013 - 8/10 - OBC - Pablo González, Isabelle Faust

agrippina

Grata sorpresa per la por que em feia el avorrir-me com una ostra per aguantar tres hores de musica barroca poc inspirada, i els conseqüents insuportables recitatius. Els dos responsables, de la direcció són els meritoris del meus aplaudiments, per la magnifica direcció musical i artística d’una obra que és un embolic de grans proporcions. Uns cantants en tot el seu conjunt magnífics i per la part escènica impossible de millorar-los. Una magnifica nit Händeliana en una ventosa nit de novembre i un petit numero de musical americà gracies a David Daniels i dos divertits ballarins. OPERA - AGRIPPINA - 2013 - 8/10 - Bicket, McVicar - Connolly, Selig, Ernman, de Niesse, Daniels

pensem un desig

Aquesta vegada he de donar el meu aplaudiment a qui ha organitzat aquesta gala, sense pretensions triomfalistes, amb humor, i molta intel•ligència. Unes projeccions a la part més llunyana de la boca escènica anaven fent sorgint noms i mes noms de autors i directors depositaris de la cultura teatral universal. Els actors molt ben disposats anaven recitant la seva part quan sorgia el nom lentament darrera seu, una llum intima i càlida a la vegada per donar recolzament a noms molt importants de la escena catalana i com no també espanyola. Una duració de 90 minuts just el que calia, i degut a les cultes cites escollides ha estat un temps que ha volat com quan escoltes musica divina que és al cap i a la fi el que són les paraules quan es diuen amb emoció sincera. TEATRE - PENSEM UN DESIG - 2013 - 8/10 - Gala commemorativa 150 aniversari Romea

el policía de las ratas

Quina parida Sr. Rigola! En Pascual li encomana una coseta que segui econòmica però que s’atingui en el seu ‘prestige’ que te en aquest teatre. Posem un Bolaño, que l’altre cop ens va sortir molt be. I clar, com uns babaus enganxem unes entrades per repetir la experiència de Montjuic per ara a Gràcia. Desencís total, res a veure en la feina feta llavors. Ara és un passa com puguis de temps de crisis, aplaudiments de cortesia pels actors de la família Rigola, avorriment a la sala generalitzat. La critica pot cantar missa dient que és una meravella de peça teatral, he vist gent a als 15 minuts ja miraven el rellotge, 55 minuts poden semblar a vegades eterns. En Bolaño no te cap culpa, ell no escriu teatre. Ara cada vegada més adaptadors per cobrar uns dinerets agafen una prosa i la fan teatre, a vegades pot sortir be però la majoria de les vegades és un frau, com el d’aquesta nit. TEATRE - EL POLICÍA DE LAS RATAS - 2013 - 3/10 - Rigola - Andreu Benito, Joan Carreras

downton abbey, season 4

I per fi ja em vist la quarta temporada de D.A. i inexplicablement sense que res substancial es modifiqui en l’esperit de la obra, t’atrau i t’enganxa des de el minut 1 del capítol 1. El productor i guionista Julian Fellowes sap incidir en cada un dels capítols perquè les personalitats de cada un dels components de la mansió, tan se val que siguin els amos o el criats, els arribis a comprendre com si de la pròpia família es tractes. En aquesta 4ª temporada el pes principal de l’acció cau sobre la actriu Michelle Dockery que interpreta lady Mary Crawley i per suposat el paper de l’avia interpretat per la millor actriu del món en aquests moments la eterna Maggie Smith que cada vegada el seu recitat te més durada. TV - DOWNTON ABBEY, Season 4 - 2013 - 9/10 - http://www.imdb.com/title/tt1606375/?ref_=tt_ov_inf