julianen: el policía de las ratas

Quina parida Sr. Rigola! En Pascual li encomana una coseta que segui econòmica però que s’atingui en el seu ‘prestige’ que te en aquest teatre. Posem un Bolaño, que l’altre cop ens va sortir molt be. I clar, com uns babaus enganxem unes entrades per repetir la experiència de Montjuic per ara a Gràcia. Desencís total, res a veure en la feina feta llavors. Ara és un passa com puguis de temps de crisis, aplaudiments de cortesia pels actors de la família Rigola, avorriment a la sala generalitzat. La critica pot cantar missa dient que és una meravella de peça teatral, he vist gent a als 15 minuts ja miraven el rellotge, 55 minuts poden semblar a vegades eterns. En Bolaño no te cap culpa, ell no escriu teatre. Ara cada vegada més adaptadors per cobrar uns dinerets agafen una prosa i la fan teatre, a vegades pot sortir be però la majoria de les vegades és un frau, com el d’aquesta nit.