divendres, 29 de novembre de 2013

marry me a little

La meva aversió a qualsevol veu que canta només acompanyada d’un piano com única font de lligar amb melodia la veu, ha estat vençuda exclusivament perquè la musica i la lletra que es donava avui era de Stephen Sondheim. Tractant-se d’aquest compositor encara que les cançons fossin escoltades amb l’acompanyament d’una tenora i un timbal, jo hi aniria de bon grau. La funció d’avui era ja una enèsima visió i audició de les musiques de la peça. Parlaré nomes del que és específic a aquest show. Una traducció de Roser Batalla perfecte, per com ha lligat les paraules amb la musica sense que hi hagués aquelles coses que et fan mal a l’orella quan escoltes segons quins musicals que venen de Madrid, per cert que be li escau a Sondheim el català, quasi tan be com l’anglès , no puc dir el mateix del Follies que vam veure aquest mateix any a Madrid, però com no vull que em titllin de secessionista, segueixo. La parella protagonista han treballat a fons cada cançó, imagino una feina prèvia enorme dels dos directors matxucant a la parella per que matisessin el gest i la veu a la vegada en cada una de les cançons lligades sense dir ni tan sols una paraula. Cada cançó es porta interpretativament de forma diversa, brillant i emotiva. Casam una mica, doncs. TEATRE - MARRY ME A LITTLE - 2013 - 8/10 - Toni Martin, Xavier Torras - Mone Teruel, Toni Viñals