l'obc i quadres d'una exposició

Quan escolto coses com les composades per mestres reconeguts com ho son Casablancas o Dutilleux, penso que no soc d’aquest món. Perquè son unes musiques que no se de on venen ni on van a parar, segurament venen de la vanitat de ser originals i van a la brossa de l’oblit. En acabar aquestes dues peces, jo ja m’hagués anat, la resta del auditori, pocs i freds aplaudiments. Prou d’aquesta musica, mai millor dit, anem per el plat fort del mestre González triat per acomiadar la temporada. Meravellós i emotiu, se li veien ganes al home. La fusta i el metall ha sonat de gloria, des de les tres trompetes de les primeres notes fins a la explosió timbalera del final tot ha estat mesurat i a la vegada vibrant per una feina ben feta. La OBC s’acomiada millor que com va començar al principi de temporada que ja es dir. En dos dies de diferencia Liceu i OBC, 48 hores però tot un abisme entre les dues formacions. El solista de violi un gran èxit ha collit i Ravel un orquestrador immens. CONCERT - L/OBC I QUADRES D'UNA EXPOSICIÓ - 2014 - 8/10 - OBC - Pablo González, Renaud Capuçon

la valquíria

No se perquè, La Valquíria és l’opera de Wagner que he vist més vegades i he escoltat també més assíduament, segurament per la senzilla resposta de perquè és la que més m’agrada. De totes les operes de la tetralogia és l’única que l’argument m’agrada, els amors incestuosos de els dos germans així com la passio que sent Wotan per Brünhilde, em poden i si li afegeixo el poder clitorià que exerceix la intransigent Fricka sobre el seu home, ja esta tot dit. També aquesta opera te la frase musical mes bonica de totes les escrites per Wagner, la de Sieglinde al final de la seva intervenció al tercer acte. La funció d’avui ha estat molt ben cantada per part de tots excepte el tenor que te veu de evangelista de passió de Bach, gens heroica ni tampoc sensual. Tots els altres cantants sense excepció d’un nivell de gran, gran teatre d’òpera. La direcció musical en certs moments del primer acte li he trobat mancada de esperit i fins hi tot avorrida. El segon i tercer acte perfectes, potser perquè la magnificència dels cantants m’han fet passar una mica de la feina del mestre Pons. En quan a Carsen, el director d’escena, coses molt boniques com tota la primera escena del acte segon, en un decorat de caire Tercer Reich, tot perfecte, potser el millor que he vist mai per aquest quadre o escena, també m’agrada’t en Wotan travessant el foc màgic. En canvi, coses ridícules, dotzenes, el primer acte es quasi un TBO i còmic quan parlen del maig florit i al fons cau una nevada de cal deu, en el segon acte el disc giratori amb el jeep estavellat, és totalment superflu, les camisoles de les 9 valquíries model Carrefour anys 70s, ben fresquetes elles, així com la la aixecada dels zombies de la batalla de Stalingrad i la sortida escales amunt. Però en conjunt la funció m’ha plagut que es del que es tracte.

OPERA - LA VALQUÍRIA - 2014 - 8/10 - Pons, Carsen - Vogt, Halfvarson, Dohmen, Kampe, Theorin, Fujimura

300 onzes de setembre 1714 / 2014

Una mostra que en principi era molt eixuta per la poca visibilitat d’obra artística referida a aquest tema. Però si hi ha un bon comissari i un bon equip de col•laboradors la tasca se’n surt fins i tot victoriosa. Una lliçó, una més, de la criminalitat infringida per l’estat central sigui borbònic o dictatorial al poble català. No és per plorar i fer-nos les víctimes d’aquests 300 anys d’injustícia i subordinació com l’eslau negre davant el patró blanc. Aquí tot esta molt ben explicat i sobre tot molt ben documentat. Es bonic sempre aprendre alguna cosa nova en el transcurs dels dies. Avui me’n vaig amb un sol nom del que tenia molt poc coneixement: Victor Balaguer home cabdal per aixecar el mite d’una possible llibertat del nostre país de la bota pesada del totalitarisme central. Tota la gent que va formar el grup per fer renéixer l’esperança i la il•lusió que van treballar de valent entre els anys 1860 i 1900 mereixen estar en els altars de la pàtria en el lloc més destacat. Musics, poetes, escriptors, politics i filòsofs van crear un camí en que poca sortida se podia veure, però com ells creien fermament en el seu pensament alliberador, aquell riu de sàvia nova ens ha portat no sense poques dificultats i màrtirs per les idees fins on estem avui, sense aquella gent la segona meitat del segle 19 no hi hauria la via catalana del 2013

EXPO - 300 ONZES DE SETEMBRE 1714 - 2014 - 2014 - 9/10 - Museu d'Història de Catalunya

res no és mesquí. josep guinovart i els poetes

Res no és mesqui. Josep Guinovart i els poetesd from julianen on Vimeo.

Guinovart, l’artista de la seva generació que més admiro ara i sempre, per la seva força, la seva fantasia, la seva implicació en els problemes del seu temps, la persona més humil que he conegut dins el món ple de pretensions del món de les arts plàstiques. Apassionat i fogós quan li tocaven el voraviu. Aquesta exposició feta amb molt amor a la obra del genial artista, que prematurament va sortir de la nostra vida deixant-nos a les fosques. La obra de Guino es immensa i colossal, aquí es pot veure tan sols una petita mostra però renoi quin luxe de exposició.

EXPO RES NO ÉS MESQUÍ. JOSEP GUINOVART I ELS POETES 2014 9/10 Can Sisteré. Centre d'Art Contemporani

true detective

Ja es pot dir que les series han superat el cinema tradicional. La perfecció formal d’aquesta sèrie de nomes 8 capítols és immensa. En quant a la interpretació no es pot demanar més, per a mi fulmina tot el que he vist en series anteriors no per el tema, que deu n’hi do, sinó per la manera verídica i intensa de interpretar de aquests dos grans actors de Hollywood que s’han passat a l’altra banda de l’industria pel camí de gloria catifa vermella inclosa. Mai hagués cregut que en Matthew McConaughey quan va començar la carrera, podria arribar a ser un tros d’actor d’aquest calibre, en el últim capítol les dues escenes separades per 5 o 10 minuts cadascú dels dos actors plora davant de la càmera, primer el immens Woddy Harrelson, desprès en Matthew, és de les coses més emocionants que he vist mai en interpretació masculina. Una meravella, esperem que la propera temporada en que ja es barregen noms, Brad Pitt, Etc . no s’esguerri el resultat d’aquesta gloriosa primera temporada.

DVD - TRUE DETECTIVE - 2014 - 10/10 - http://www.imdb.com/title/tt2356777/?ref_=nv_sr_1

l'obc i el concert per a violoncel d'elgar

Programa Elgar i molt d’agrair. No es gaire freqüent aquest compositor a casa nostra. Mite de la musica clàssica anglesa de regust imperialista, monàrquic y tradicional en grau màxim. Però la seva musica et transporta a tantes i tantes pel•lícules de la millor època de la historia d’Anglaterra, la Victoriana per excel•lència. L’imperi colonial i tota la pompa i circumstancia que això comporta. El preciós concert per a violoncel s’allunya una mica del que tots creiem que es la musica d’Elgar, a vegades críptic i molt introspectiu en els seus passatges. El solista ha fet una molt bona versió que ha estat premiat pels càlids aplaudiments del públic i ell els ha tornat la gracia amb dos ben diferents propines. On si que s’ha pogut reconèixer tot el llustre de la musica d’aquest Sir Edward Elgar ha estat en la primera simfonia magistralment portada per el director Znaider, solista de violi en èpoques passades. La musica de tota la simfonia evoca tantes imatges de la cort, els paisatges, les guerres i les victòries del estimat país del compositor. Per encongir el cor de tant bonic que sonava.

CONCERT - L'OBC I EL CONCERT PER A VIOLONCEL D'ELGAR - 2014 - 9/10 - OBC - Nikolaj Znaider, Jean-Guihen Queyras

el loco y la camisa

Es trist la falta de poder de concentració acceptació que tenim algunes persones en front de aspectes del món de la cultura. M’explicaré, aquesta obra que he vist aquesta nit és una tragèdia molt actual pel problema que relata i fa servir l’humor i també el drama per posar sobre la taula un munt de problemes de relacions humanes i de injustícia social, tot a la vegada i tot barrejat. La obra puja mica en mica la intensitat gracies a una bona direcció i una magnifica i creïble interpretació sobre tot per la actriu que fa el paper de la mare interpretat per un prodigi de dona que es diu Lide Uranga. Sense decorats i nomes amb una petita taula de fusta y un tresillo de skai vell, gracies a la perfecció de moviment i boníssima interpretació al cap de deu minuts de començada la peça jo no trobes a faltar res, i quan et parlen de la cuina, el pati i el gos, et sembla que els estàs veient allà mateix. El meu problema en l’acceptació d’aquesta obra és la manera de parlar del castellà de Argentina, em fa estar tota l’estona sortint de situació per les paraules ampul•loses emprades, així com els girs idiomàtics de tango del raval, i aquella cantarella tan musical com artificiosa. Ja se que és una mancança meva, però com no i puc fer res, nomes imaginava mentre escoltava el text, que hagués estat aquella obra amb un castellà corrent de barri amb accent de qualsevol província espanyola.

TEATRE - EL LOCO Y LA CAMISA - 2014 - 8/10 - Nelson Valente - Gabriel Beck, Lide Uranga, Carlos Rosas, Soledad Bautista, José Pablo suarez

ocho apellidos vascos

Un d’aquells miracles de la taquilla. Si m’haguessin dit que aquesta pel•lícula estava nomes una setmana en cartell ho hagués trobat completament natural perquè és una comedieta, en que l’argument no aguanta ni el més mínim anàlisis de versemblança. Moralista i casi d’acció catòlica. On totes les peculiaritats nacionalistes estan forçades al màxim per fer riure, i a vegades ho aconsegueixen, altres no. Ja estan preparant la continuació amb el mateix títol y un numero 2 al capdavall. Un despropòsit sense cap sorpresa enriquidora i un final de pena, penita, pena i qui l’hagi vist ja ho entendrà. DVD - OCHO APELLIDOS VASCOS - 2014 - 6/10 - http://www.imdb.com/title/tt2955316/?ref_=nv_sr_1