la valquíria

No se perquè, La Valquíria és l’opera de Wagner que he vist més vegades i he escoltat també més assíduament, segurament per la senzilla resposta de perquè és la que més m’agrada. De totes les operes de la tetralogia és l’única que l’argument m’agrada, els amors incestuosos de els dos germans així com la passio que sent Wotan per Brünhilde, em poden i si li afegeixo el poder clitorià que exerceix la intransigent Fricka sobre el seu home, ja esta tot dit. També aquesta opera te la frase musical mes bonica de totes les escrites per Wagner, la de Sieglinde al final de la seva intervenció al tercer acte. La funció d’avui ha estat molt ben cantada per part de tots excepte el tenor que te veu de evangelista de passió de Bach, gens heroica ni tampoc sensual. Tots els altres cantants sense excepció d’un nivell de gran, gran teatre d’òpera. La direcció musical en certs moments del primer acte li he trobat mancada de esperit i fins hi tot avorrida. El segon i tercer acte perfectes, potser perquè la magnificència dels cantants m’han fet passar una mica de la feina del mestre Pons. En quan a Carsen, el director d’escena, coses molt boniques com tota la primera escena del acte segon, en un decorat de caire Tercer Reich, tot perfecte, potser el millor que he vist mai per aquest quadre o escena, també m’agrada’t en Wotan travessant el foc màgic. En canvi, coses ridícules, dotzenes, el primer acte es quasi un TBO i còmic quan parlen del maig florit i al fons cau una nevada de cal deu, en el segon acte el disc giratori amb el jeep estavellat, és totalment superflu, les camisoles de les 9 valquíries model Carrefour anys 70s, ben fresquetes elles, així com la la aixecada dels zombies de la batalla de Stalingrad i la sortida escales amunt. Però en conjunt la funció m’ha plagut que es del que es tracte.

OPERA - LA VALQUÍRIA - 2014 - 8/10 - Pons, Carsen - Vogt, Halfvarson, Dohmen, Kampe, Theorin, Fujimura