Una producció anglesa que barreja el
vampirisme i l’amor gai.
No hi ha per on agafar-la
Exhibicions gratuïtes sense cap intenció
intel·ligent.
diumenge, 31 de juliol del 2016
un escàndol sense importància
El que diu la contraportada del llibre és
exactament el que aquesta atractiva novel·la
ens ofereix.
Amb un llenguatge molt cinematogràfic, una
vintena de personatges van conformen l’historia i a la vegada ens mostra amb
mirada critica tot el pervers que te aquesta hipòcrita societat en que vivim.
Si bé el tema d’aquest nou llibre no és tan
original com el primer que vaig llegir del autor diplomàtic : L’últim home que
parlava en català, l’interés per seguir llegint i veure on va a parar tot l’enrenou
de situacions no és perd mai.
dijous, 28 de juliol del 2016
jean cocteau, diari 1942 - 1945
Un compendi de tantes coses és aquest llibre que et
deixa estabornit.
La manera de escriure el dia a dia, d’aquells anys tan
difícils políticament en el Paris del autor, combinat amb una forta amargor produïda
pels 50 anys de pròpia existència i els fets que l’envoltaven, fan de la
lectura una espiral de noves sensacions.
La manera d’escriure aquest diari, per cert el millor
que mai he llegit de cap autor fins el moment, barreja molts estils, humor,
sarcasme, poesia, critica i pensaments profunds que poden ballar d’una línea a
l’altre causant-te una sorprenent alteració en les teves expectatives.
Una joia, i ara tinc ganes de revisar la seva obra poètica,
cinematogràfica que no conec tant com la seva vessant d’artista plàstic.
looking, the movie
Patrick torna a San Francisco, han passat 10 anys, per
atendre com a testimoni del casament d’un dels dos millors amics de tota la
vida.
Retrobament de dos ferides sense tancar del seu passat
a la ciutat, ha madurat, ja no és l’etern Peter Pan, ara toca triar i per
primera vegada és ell qui pren l’iniciativa, molt probable que aquesta vegada
no s’equivocarà.
Un emotiu i senzill punt final a una sèrie que per
dues temporades m’ha tingut interessat.
La virtut més valuosa del film o la sèrie és la seva
universalitat, no hi ha quasi cap diferencia en la manera de manifestar-se un
gai de San Francisco amb un de Barcelona, quan es tracta d’una conversació tu a
tu entre dos xicots el caire que pren es seriós i fins i tot sincerament responsable
i en canvi quan es tracta d’una conversa de grup o comunitària el to deriva immediatament
a la conversa frívola de frases brillants i teatrals.
Els gais som així, a al menys la majoria.
dimecres, 27 de juliol del 2016
guimerà home símbol
Un llibret de poques pagines per parlar-nos bàsicament
de la vida secreta i intima del gran autor català Angel Guimerà.
Poca cosa se’n sap del pro home símbol de la catalanitat i de les
lletres catalanes en quant la seva vida privada, a banda de que vivia amb un
company de pis, que van fer poders notarials l’un per l’altre, i que estan
enterrats junts.
Malgrat que Dalí deu anys després de la mort del escriptor el
va engaltar el adjectiu de pederasta en una conferencia que va fer a l‘Ateneu de Barcelona no hi ha cap prova concreta.
Els autors per omplir planes sense tenir gaire a veure
amb el tema principal del llibre fan remenat d’ous a base de barrejar Federico Lorca,
el marques de Sade, Oscar Wilde i uns pocs més etcèteres.
Segurament el que un dels autors del minso llibre
sigui un personatge públic ha estat concloent de que la seva publicació fos possibilitada.
masaje eficaz
Un llibre didàctic i en molts casos molt ben explicat
tant en text com en les fotografies exposades.
Com quasi sempre per fer cas a la pudenta moral que
ens envolta en quant a les característiques del cos humà, parts del cos queden
totalment excloses de comentari com per exemple la zona de glutis en aquest
llibre, zona de densitat alta en quant a musculatura i que requereix la seva
dedicació com a qualsevol altre part del cos o potser més.
dilluns, 25 de juliol del 2016
chemin de croix
Una cita de la bíblia, que té a veure amb mostrar
l'amor i la comprensió del seu propi torturador, dóna la pista que això no és
una pel·lícula típica.
El nivell de violència del film és alta, i compta amb
alguns cops molt autènticss que busquen, hemorràgies, ferides obertes...
Jonathan, el protagonista de la terrible historia que,
igual que Jesús a les mans dels seus propis abusadors, només pot contemplar el
seu botxí amb una mirada d'amor i comprensió total.
Recomanat per als amants del cinema violent i fosc,
però no per a mi, ja que encara que el simbolisme religiós és un tema que em
plau de sempre, contemplar la violència de qualsevol nivell, em revolta l’estomac.
c. o. g.
Un món actual, a l’Amèrica profunda més sinistre, en
aquest cas l’estat de Oregon, un munt de persones perdudes i enfonsades dins un
fangar sense sortida.
El protagonista Jonathan Groff, ja conegut per la sèrie
Looking, que precisament avui ha tingut l’estrena a la cadena HBO en format de pel·lícula
el capítol final amb el títol ‘Looking: The movie’, és un noi de Nova York gai
i amb les idees poc definides del que vol fer de la seva vida.
Accepta una feina de recollidor de pomes a una immensa
granja al mig de no res i aquí comença tot.
La gent d’aparença normal que surt descrita en el film
amb les seves reaccions tan immobilistes i reaccionaries em produeixen pànic.
scusate se esisto!
Per raons de logística conjugal he tingut que revisar
aquest film per segona vagada en el espai d’un any.
La darrera vegada el vaig considerar poc menys que
vomitiu, devia tenir un molt mal dia, ara tot i no ser una bona comèdia rodona
en els seus resultats, he de reconèixer i rectificar en algunes coses.
El contingut social i reivindicatiu de drets
individuals, és molt vàlid.
Els papers secundaris, encara que molt exagerats són
molt representatius de la cultura italiana del seu cinema genuí.
La protagonista Paola Cortellesi porta tot el pes de
la pel·lícula a les espatlles i se’n surt prou bé amb les diverses modalitat i
canvis de estil que ha d’interpretar.
Raoul Bova d’orígens de Calabria i Nàpols, continua
sent l’home més guapo d’Europa en la seva gloriosa quarantena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)