Un compendi de tantes coses és aquest llibre que et
deixa estabornit.
La manera de escriure el dia a dia, d’aquells anys tan
difícils políticament en el Paris del autor, combinat amb una forta amargor produïda
pels 50 anys de pròpia existència i els fets que l’envoltaven, fan de la
lectura una espiral de noves sensacions.
La manera d’escriure aquest diari, per cert el millor
que mai he llegit de cap autor fins el moment, barreja molts estils, humor,
sarcasme, poesia, critica i pensaments profunds que poden ballar d’una línea a
l’altre causant-te una sorprenent alteració en les teves expectatives.
Una joia, i ara tinc ganes de revisar la seva obra poètica,
cinematogràfica que no conec tant com la seva vessant d’artista plàstic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada