Patrick torna a San Francisco, han passat 10 anys, per
atendre com a testimoni del casament d’un dels dos millors amics de tota la
vida.
Retrobament de dos ferides sense tancar del seu passat
a la ciutat, ha madurat, ja no és l’etern Peter Pan, ara toca triar i per
primera vegada és ell qui pren l’iniciativa, molt probable que aquesta vegada
no s’equivocarà.
Un emotiu i senzill punt final a una sèrie que per
dues temporades m’ha tingut interessat.
La virtut més valuosa del film o la sèrie és la seva
universalitat, no hi ha quasi cap diferencia en la manera de manifestar-se un
gai de San Francisco amb un de Barcelona, quan es tracta d’una conversació tu a
tu entre dos xicots el caire que pren es seriós i fins i tot sincerament responsable
i en canvi quan es tracta d’una conversa de grup o comunitària el to deriva immediatament
a la conversa frívola de frases brillants i teatrals.
Els gais som així, a al menys la majoria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada