Un estiu com aquest de ara fa 30 anys es va rodar a
tres llocs d’Anglaterra aquesta preciosa pel·lícula, potser la millor pel·lícula
gai mai rodada com també potser la novel·la original de Foster és la millor novel·la
de temàtica gai mai escrita.
Aquelles boniques cares i cossos que apareixen en el
film ara tenen 30 anys més a les espatlles.
Una bona ocasió de celebrar l’aniversari, gracies a un
DVD de luxe que vaig comprar a Londres a principis dels 90, en versió original
i que encara no havia vist, uns moments de intensa emoció ja que juntament amb el
fet dels 30 anys d’existència de les imatges també hi ha els records personals
al costat d’un film que en la seva versió espanyola m’ha acompanyat tot aquest
temps.
Hi ha amics que sóc més de Brokeback M. Jo sóc més de
Maurice i Morte a V.
2 comentaris:
Es una película a la que tengo un cariño inmenso y me parece sobresaliente en muchos aspectos. De las primeras películas que me gustaron "globalmente": actuación, ambientación, temática, música...Y James Wilby estaba increíblemente guapo.
A mí....me marcó la vida
Fue un antes y un después....
Desde entonces no trago a Hugh Grant....
Publica un comentari a l'entrada