il trovatore

Una funció fosca, negra i especialment depriment aquest Achimdanke funerari, segurament per culpa del director d'escena Bösch, els directors poden sempre triar el que volen quan no volen seguir el text original i el que mana, poden escollir entre una funció rica y de grans decorats encara que es surti del que diu el llibret o també poden triar tot el contrari i en aquest cas una càmera negra uns 4 ferros per terra un vestuari trist i feixuc i una direcció plana i avorrida, estic fart de les funcions que tot passa de nit.

La part musical sense ser res de l'altre món és absolutament correcte, el tenor Kunde, encara pot fer de jove per la veu que encasa conserva però per les retransmissions cinematogràfica és una mica fort veure que sempre sembla el pare o el avi de les seves companyes femenines. 

La soprano Lianna ho fa tot bé però no transmet allò que espero d’una heroïna verdiana. 

Lo millor de la funció les coses rares que fa amb la veu la mezzo Anita, artista que adoro.

DVD - IL TROVATORE - 2017 - 6 /10 - ROH - Richard Farnes, David Bösch - Lianna, Kunde, Anita, Vitaliy

el wagner més simfònic

Nit gloriosa de filia wagneriana, Barcelona ho va demostrar una vegada més amb totes les entrades exhaurides en aquest concert de la OBC, orquestra a la que no es gaire freqüent escoltar en peces del geni alemany.

El director titular Kazushi Ono es va assignar aquest concert de temàtica única, Wagner simfònic, perquè deu ser una de les seves predileccions, dirigir sense partitures ja ho demostra prou, i els resultats també.

Per part meva el plaer va ser total ja que els components de l’OBC aquella nit estaven molt implicats en una  tasca de peces que no tenen possibilitat de interpretar gaire sovint i l’energia que ens van comunicar va ser extraordinària, les expressions facials dels musics d’estar en trànsit o èxtasi van ser molt freqüents y el director Ono se’l veia tan feliç ahir, un detall molt bonic va tenir aquest director japonès en saludar repetides vegades als assistents que estan al segon pis molt laterals i quasi sense visió. 

Bravo.

CONCERT - EL WAGNER MÉS SIMFÒNIC - 2017 - 10 /10 - OBC - Kazushi Ono

projecte tristan

 

Del tot lloable que onze pintors s’hagin adherit a la idea d’un projecte conjunt de interpretar que  cadascú  el que veu del personatge Tristan i en alguns casos conseqüentment de la seva estimada Isolda, els resultats però són febles i en conjunt la percepció que sents és que has vist una col·lecció de cromos de pintura vella mil vegades vista, tan allunyat de la veritable situació del personatge que gracies a la sublim musica de Wagner està més vigent que mai.

EXPO - PROJECTE TRISTAN - 2107 - 6 /10 - Llimós, Sierra, Clausells, Palazzi, Nigrum, Gispert, Hurtado, Recacha, Lombarte, Florez, Meana

las abandonadas

Pur melodrama d’alta intensitat, amb el bo i millor del cinema clàssic mexicà,  la co-reina d’aquell cinema Dolores del Rio, nom amb lletres d’or del cinema de Hollywood, el director ‘el indio’ Fernandez, tot un tòtem, la millor fotografia imaginable en blanc i negre de Figueroa i el potent i bell actor Pedro Armendáriz, una cara també d’avui i de sempre.

La fluctuació entre lo real i lo fictici de la trama del film ens estimula les passions per prendre partit en aquesta tremenda historia de llàgrimes sofertes per aquelles dones de principis del segle XX on la bota del mascle dominant les reduïa en un no res sense esperança.

A la part final del film hi ha un judici on la protagonista diu que no sap res del que ha fet el seu home de dolent i encara que en aquell cas és veritat, els jutges mexicans de 1915 no la creuen i la envien a 8 anys de presó que compleix fins l’últim minut, aquí un cas similar amb l’infanta Cristina el resultat cent anys mes tard, ha estat del tot divers.

DVD - LAS ABANDONADAS - 1945 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt0036577/