Poder retrobar a l’Ariadna gracies a aquest Achimdanke
moscovita sempre és un plaer ja que és una de les meves operes de Strauss que
més m’agraden i que més he escoltat, en aquest cas em feia una mica de por, pel
cas de ser en versió concert, però el fet de ser interpretada aquesta joia amb
un equip rus, tenia el seu morbos interès.
No és la primera vegada que em passa que el paper de
compositor acabada la funció és el que més m’agrada’t i aquí, gracies a aquest
preciosa veu de la jove soprano novaiorquesa Cecelia Hall, n’ha estat una
d’elles.
Boníssima orquestra i no menys preable el seu director
Jurowski però el més sorprenent de la nit es la quantitat de precioses veus
noves que he escoltat d’un equip de joves russos , macos, polits i ben
pentinats, l’opera russa te un gran futur al seu davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada