Pur melodrama d’alta intensitat, amb el bo i millor
del cinema clàssic mexicà, la co-reina d’aquell
cinema Dolores del Rio, nom amb lletres d’or del cinema de Hollywood, el
director ‘el indio’ Fernandez, tot un tòtem, la millor fotografia imaginable en
blanc i negre de Figueroa i el potent i bell actor Pedro Armendáriz, una cara també
d’avui i de sempre.
La fluctuació entre lo real i lo fictici de la trama
del film ens estimula les passions per prendre partit en aquesta tremenda
historia de llàgrimes sofertes per aquelles dones de principis del segle XX on
la bota del mascle dominant les reduïa en un no res sense esperança.
A la part final del film hi ha un judici on la
protagonista diu que no sap res del que ha fet el seu home de dolent i encara
que en aquell cas és veritat, els jutges mexicans de 1915 no la creuen i la
envien a 8 anys de presó que compleix fins l’últim minut, aquí un cas similar
amb l’infanta Cristina el resultat cent anys mes tard, ha estat del tot divers.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada