Per part meva el plaer va ser total ja que els components
de l’OBC aquella nit estaven molt implicats en una tasca de peces que no tenen possibilitat de
interpretar gaire sovint i l’energia que ens van comunicar va ser extraordinària,
les expressions facials dels musics d’estar en trànsit o èxtasi van ser molt freqüents
y el director Ono se’l veia tan feliç ahir, un detall molt bonic va tenir
aquest director japonès en saludar repetides vegades als assistents que estan
al segon pis molt laterals i quasi sense visió.
Bravo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada