Una producció llastimosa que data de 1950,
decorats de paper, vestuari anacrònic, perruques ridícules tot plegat impropi
per una representació en el segle XXI en un teatre del prestigi que se l’hi
suposa al Mariisnky.
Una bona direcció per part de Gergiev en la
part musical no tan en la part cantada ja que la majoria de veus no passen del
aprovat.
Sort que sempre ens queda la meravellosa
partitura del mestre Txaikovski.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada