Händel em sobrepassa, posem les cartes cap per amunt, aquest compositor té moltes de les àries que més adoro i més escolto per la seva infinita bellesa però les seves obres senceres em produeixen esgotament, m'és molt difícil mantenir la concentració i l'interès per quasi les tres hores que ha durat aquest concert d'avui, malgrat alguns trossos de veritable màgia.
Si per una soprano tenir la veu sense potència és molt trist, en el cas d'una mezzosoprano és patètic quan hi ha aquesta carència, Mireia Pintó té un tipus de veu per cantar en locals de la mida petita, per posar un exemple la del Teatre Romea però per un Auditori queda del tot pobre i trista un desencert de donar-li aquesta oportunitat del tot desaprofitada.
El tenor càntabre Alejandro del Cerro té una bella escola de cant però per aquest rol la veu és aspre i escardada, tenor dramàtic, també desaprofitat per una partitura que demana una puresa de veu que ell no té.
María Hinojosa una preciosa veu molt sonora llastima que té tendència a fixar les notes i això és una cosa que em produeix sinusitis auditiva, no sé si aquesta malaltia existeix però com a símil queda ben clar.
Josep-Ramón Olivé que ens ve de l'Escolania de Montserrat, és de tots ells qui més m'ha agradat i en la seva llarga intervenció de la segona part ha estat commovent al màxim.
CONCERT - EL MESSIES - 2019 - 7/10 - OBC - Kazushi Ono, María Hinojosa, Mireia Pintó, Alejandro del Cerro, Josep-Ramon Olivé, Cor Bruckner Barcelona, Cor Lieder Càmera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada