taurus - telets

Recuperació de talents llunyans, aquesta vegada Aleksandr Sokurov, el director rus que ha guanyat el gran premi de Venècia la darrera setmana, sens dubte el director rus més important del seu país, gran treballador, 60 anys, 60 films, jo nomes havia vist la seva meravellosa ‘Arca russa’, ara ha tocat el torn a aquest experiment que nomes els genis més agosarats s’atrevirien a fer, color del film verd pols, sense musica, plans llarguíssims, Lenin, l’assassí com a protagonista, empresonat per l’altre botxí Stalin mentre delira i crema els seus últims dies maleint l’humanitat. Un respecte per un país que permet retratar les misèries dels seus símbols i mites d’aquesta singular i artística manera.

TELETS

2001

8/10

http://www.imdb.com/title/tt0283623/

exitus

Aquests dos actors que són a la vegada directors i autors de la obra formaren ara fa deu anys a Cerdanyola la companyia Titzina Teatre, la posada en escena es d’un bon gust poc habitual en aquest tipus de espectacles ‘ready made’, el tema sempre espinós i gens agraït i pel que fa al meu parer jo hagués pres exactament el tema i la construcció de la peça en un to seriós en lloc d’anar a cercar el riure del espectador, crec que en clau rigor i amb un llenguatge més pausat l’obra hagués guanyat en transcendència i exportabilitat, clar que al fer-la en castellà ja l’han passejada per les espanyes.

TEATRE

EXITUS

2011

7 /10

Diego Lorca, Pako Merino

spinnin'

Una peça pur experiment, tant per el contingut, capes sobreposades d’element dispars, per la carga literària en els diàlegs, que no correspon gens a la tipologia de les gents que retrata, poesia urbana difícil de fer-se entendre, una dilatació en les escenes, a voltes reiteratives. Petits moments màgics de cinema d’acadèmia, sensibles, purs, esperançadors. Alejandro Tous una mirada a tenir en compte.

SPINNIN'

2007

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1132271/

the tree of life

Si algú s’aixeca de la butaca i te ganes d’incendiar la sala del cinema al acabar les dues hores i quart d’aquest film, ho entendre. Si algú diu que es la obra d’art més contundent mai filmada desprès del 2001 de Kubrick, ho entendre. Jo com no tinc la mentalitat mormònica o baptista que deu tenir el director de la pel·lícula, penso que la historia s’hagués pogut explicar en 25 minutets, però... al principi de la pel·lícula hi ha 20 minuts i els deu minuts finals (que s’han de veure amb una bona dosis de maria o alguna pastilla) que és una de les experiències que més goig m’han donat cinematogràficament en aquest últims anys, volcans, turmentes solars, dinosaures empaitan-se, ressuscitats a la platja, el mon submarí, tot un mostrari del Nat. Geographic amb la musica més meravellosa imaginable. Veuria la pel·lícula un altre cop nomes per aquest minuts que res a veure tenen amb el Pitt o el Penn.

THE TREE OF LIFE

2011

8 /10

http://www.imdb.com/title/tt0478304/

the princess diaries 2

No podia privar-me del plaer de veure a la Anna Netrebko fent de diva Netrebko al regne de la reina Julie. Poques vegades es pot tenir el plaer de veure un film aparentment destinat a un públic infantil i pre-adolescent i que hi hagi tant suc a extraure de les moltes plomes que treuen els seus protagonistes per tota la durada de la cinta. Ja havia llegit a no se on que ‘Disney love gays’, amics veieu si teniu estomac aquesta cosa i tindreu la constatació.

THE PRINCESS DIARIES 2

2004

5 /10

http://www.imdb.com/title/tt0368933/

tarzan

Què boniques que eren les pel·lícules de Disney quan no corrien tant els animalons, quan podies retenir les imatges a la retina, quan la vida era més pausada. Aquí es un desfici per les mils d’imatges que et passen a una velocitat exagerada, per no veure que molts dels dibuixos són realment lletjos o per atabalar a les criatures i fer que cada vegada pensin menys en les histories i més en les violentes imatges vertiginoses.

TARZAN

1999

6 /10

http://www.imdb.com/title/tt0120855/

the white cliffs of dover

Un pamflet pro guerra, tan fals com la mateixa política, sigui la que sigui, una direcció a vegades exquisida per uns plans d’autèntic mestre, una colla d’actors secundaris ja madurs i de gloria eterna, el bufonet Van Johnson en la seva segona pel·lícula com protagonista, la moltes vegades insuportable Dunne, veure la Taylor de petita quan encara era peluda, el Mcdowall que ja de petit presagiava la gran marieta que fou de gran, i per sobre de tot l’estirament senyorial de la mai prou apreciada Gladys Cooper.

THE WHITE CIFFS OF DOVER

1944

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt0037462/

la piel que habito

Pros:

Un guio entremaliat i que a la fi tot encaixa, tot lliga. Te uns moments de gran bellesa formal i com potser cap altre realitzador és capaç de reproduir tan acertadament en el cinema actual. Encara no ha perdut del tot la capacitat de fer riure amb les seves parides, germà que ha perdut la dona, tigre follador que fuig de la policia. No gaire cosa més a afegir.

Contres:

L’estètica esta ofegant a aquest home, cada vegada és més minuciós, més preciosista i més avorrit. La festa del casament de Galícia es de les pagines més horripilants que ha filmat mai el director, la gentada amuntegada sense cap astúcia ni miraments i amenitzada per dues cançons impossibles per el que són les cançons i per el que és la pobre dona que les canta. El Banderas envelleix com una maricona rica de Sitges, qualsevol millor que ell. Dotzenes de plans minuciosos que no aporten res a la pel·lícula. Quan llegiu ‘ seis años antes’ poseu-se a tremolar la pel·lícula cau en picat per mes de mitja hora.

LA PIEL QUE HABITO

2011

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1189073/

barsexlona

Una novel·leta per l’estiu, escrita molt senzillament, a voltes reiterativa i que si arribes fins el final és perquè les seves histories tenen aquell punt de morbositat ‘telecinco’ que tots portem dins nostre i que en determinats moments ens atrau. Si aquest fou el llibre premiat no vull imaginar com serien els altres de la pila.

LLIBRE

BARSEXLONA

2010

5 /10

Jose Guerra

children of god

Un film petit, però realitzat amb gran sensibilitat i intel·ligent modèstia. És producció, vista per primera vegada per a mi, de les Bahames. Es presenta aquí un món no tan idíl·lic de turisme, platja i sol, també hi ha misèries humanes com són els fanatismes religiosos, la homofobia i les lacres del matrimoni convencional.

CHILDREN OF GOD

2010

7 /10

http://www.imdb.com/title/tt1490602/

sondheim: a celebration at carnegie hall

No podia arriscar-me en la primera entrada del curs, havia d’anar sobre segur, i així ha estat, un concert de fa quasi vint anys i que vist avui amb les noves tecnologies visuals i de àudio és un plaer que no es paga amb diners. La millor gent i en el seu millor moment estaven en aquest gloriós homenatge a un dels musics cabdals dels segle XX. Trist es veure com estimades artistes com la Dorothy Loudon, la Madeline Kahn i el tot terreny Jerry Hadley ja no hi són a sobre de cap escenari. Amb el director Paul Gemignani la musica de Sondheim sona com cap altra home la pot fer sonar, les abraçades i petons de Steven a Paul a la fi del concert ho demostren. Sens dubte és un dels millors concerts enregistrats dins el apartat de ‘Great homage performances’.

DVD

SONDHEIM: A CELEBRATION AT CARNEGIE HALL

1992

10 /10

http://www.imdb.com/title/tt0262012/