Un pamflet pro guerra, tan fals com la mateixa política, sigui la que sigui, una direcció a vegades exquisida per uns plans d’autèntic mestre, una colla d’actors secundaris ja madurs i de gloria eterna, el bufonet Van Johnson en la seva segona pel·lícula com protagonista, la moltes vegades insuportable Dunne, veure la Taylor de petita quan encara era peluda, el Mcdowall que ja de petit presagiava la gran marieta que fou de gran, i per sobre de tot l’estirament senyorial de la mai prou apreciada Gladys Cooper.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada