Si algú s’aixeca de la butaca i te ganes d’incendiar la sala del cinema al acabar les dues hores i quart d’aquest film, ho entendre. Si algú diu que es la obra d’art més contundent mai filmada desprès del 2001 de Kubrick, ho entendre. Jo com no tinc la mentalitat mormònica o baptista que deu tenir el director de la pel·lícula, penso que la historia s’hagués pogut explicar en 25 minutets, però... al principi de la pel·lícula hi ha 20 minuts i els deu minuts finals (que s’han de veure amb una bona dosis de maria o alguna pastilla) que és una de les experiències que més goig m’han donat cinematogràficament en aquest últims anys, volcans, turmentes solars, dinosaures empaitan-se, ressuscitats a la platja, el mon submarí, tot un mostrari del Nat. Geographic amb la musica més meravellosa imaginable. Veuria la pel·lícula un altre cop nomes per aquest minuts que res a veure tenen amb el Pitt o el Penn.
THE TREE OF LIFE
2011
8 /10
2 comentaris:
Tenía cierta curiosidad después de leer algo en el Cahiers du cinema, pero tras tu entrada ya no me la pierdo. Me has dejado intrigadísimo.
Estic d'acord, li sobren bastant minuts. Però val la pena veure-la.
Publica un comentari a l'entrada