Què boniques que eren les pel·lícules de Disney quan no corrien tant els animalons, quan podies retenir les imatges a la retina, quan la vida era més pausada. Aquí es un desfici per les mils d’imatges que et passen a una velocitat exagerada, per no veure que molts dels dibuixos són realment lletjos o per atabalar a les criatures i fer que cada vegada pensin menys en les histories i més en les violentes imatges vertiginoses.
TARZAN
1999
6 /10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada