dijous, 6 d’octubre del 2011

naked lunch

Quan vaig llegir la novel·la ‘El almuerzo desnudo’ de William S. Burroughs en les èpoques fosques de la historia espanyola fou una temeritat per els temes tractats, drogues dures, homosexualitat, ciència ficció, tot barrejat i confós un veritable homenatge a Kafka, això era als anys 60’s. Poc podria pensar que quaranta anys desprès veuria la pel·lícula feta per un artista de la categoria de David Cronenberg que, si bé no se’n surt sempre amb excel·lència, et mante tota la estona amb tensió i el més important que el clima que transmet és molt semblant al que et dona el llibre quan el llegeixes, les escenes que transcorren al Tanger de la ficció són una pura artesania, un cast de luxe per tan complicada obra d’art.

NAKED LUNCH
1991
7 /10

dimecres, 5 d’octubre del 2011

the resident

No entenc com aquesta actriu te tan mala traça en escollir papers, desprès de la passada pels Oscars tenia la obligació de mirar-s’hi més en triar guions i aquí a sobre es fot a fer de productora. Bé amb això esta tot dit, es una pel·lícula que tot es previsible des de el minut numero u, tots els trucs són mes vells que jo. Una pífia darrera l’altre.

THE RESIDENT
2011
4/10
http://www.imdb.com/title/tt1334102/






diumenge, 2 d’octubre del 2011

the tree

Tova, fluixeta, previsible, ensucrada i antiga. I així hi tot és veu amb gust perquè les interpretacions són més que correctes, els paisatges grans i aspres com nomes a Austràlia es poden trobar, per no parlar del gran protagonista de la cinta: el arbre, i que bé retrata, que bé es mou i que guapo és de lluny i de ben a prop. La directora és una dona i és nota.

THE TREE
2010
7/10

j'ai rêvé sous l'eau

És tan pretensiós aquest film, per les seves intencions, per el seu llenguatge, per el seu look i per el seus resultats, que fa que en lloc de llençar-lo a la brossa de cap fa que me’l miri amb simpatia pels artistes ‘indis’ que lluiten per treure una obra original amb tot el seu cor i a la fi fan llufa i ens engeguen una parida com la que aquí presentem.

J'AI RÊVÉ SOUS L'EAU
2008
7 /10

captain america

Prendre al Chris Evans de ‘Los 4 fantasticos’ i la Hayley Atwell que es la reina dels telefilms de la BBC, com a protagonistes d’aquest joiós còmic era en principi una temeritat, però hi ha química dins la que hi pot haver en un TBO tan poca solta com aquest, una posta en escena original per recrear l’època hitleriana amb uns recursos gens repetitius i prou originals, un repartiment de secundaris de súper luxe, efectes mil, resultat convincent, si hagués vist això quan tenia dotze anys, què feliç hagués estat.

CAPTAIN AMERICA
2011
7 /10

dissabte, 1 d’octubre del 2011

sin retorno


Un film del Sbaraglia en estat de gràcia i en Luppi fent de Luppi, la escola argentina d’interpretació és per a mi de les millors del món perquè fugen del naturalisme fingit per donar una teatralitat a cada una de les seves inflexions de veu i expressió facial que admiro des de fa bastant temps. El tema de la pel·lícula correcte tirant a bo, la policia fent el ridícul i les altes esferes corruptes, però això no ens ve de nou.

SIN RETORNO
2010
8 /10

empaná de pino

Voler ser transgressor sense cap gracia és tràgic. El director d’aquesta cosa ha volgut fer un homenatge a les pel·lícules (dolentes totes) que interpretava la Divine, també hi ha molt de la moguda madrilenya i dels primers Almodovars per les musiques, el look i la pretesa intenció, qualsevol símil es ofensiu pel nostre manxego. Una pèrdua de temps qui ho visiona i qui ho produeix, els amics (multitud) que han fet el film s’ho han passat d’allò més be, es veu. Xile està molt lluny de tot i també es veu de llarg.

EMPANÁ DE PINO
2008
2 /10





divendres, 30 de setembre del 2011

the green hornet

Desprès de tantes pel·lícules de ‘qualité’ vistes darreament, tenia ganes de veure una de criatures, i cap millor que una que fos un còmic, luxós, divertit i ple de sorpreses. Vanes esperances, que deia aquell, cops d’efecte que m’hagin sorprès: mitja dotzena, repetició constant de persecucions, cotxes cremats, andròmines impossibles i gracietes que no fan riure, la Diaz deu passar mal moment perquè agafar aquest paper mini, mini és demencial, està ja molt gran per fer segons quines coses. Tot plegat, cremar el temps.

THE GREEN HORNET
2011
6 /10





dijous, 29 de setembre del 2011

habemus papam


Un dels Moretti més cuidat estèticament, te moments exquisits reforçats per la mirada i el bon fer del gran Piccoli, estem tan coixos avui dia d’arguments diferents amb una mica de caps i peus que he gaudit enormement de la seva visió. Exceptuant alguns minuts reiteratius del torneig esportiu cardenalici de la segona meitat del film, la resta es veu amb el somriure als llavis i agraeixo que no carregi contra aquests facinerosos que hi ha ara al Vaticà i montà un altre Vaticà sincer, bonic com de ciència ficció, el Vaticà que tots nosaltres voldríem, creients o agnòstics com jo.

HABEMUS PAPAM
2011
8 /10

l'arca russa


Una obra d’art, un experiment, un repte, una bogeria, tot això i molt més, és aquest film que va donar la volta al món i va posar el nom de Sokurov a les pupil·les de tots els crítics de cinema d’abast universal. Dos cents anys de historia de l’Hermitage, Pere, Catalina, Anastàsia... van apareixen com fantasmes de la ma d’un mestre de cerimònies, quasi calcat del seu homòleg del portentós Fellini ‘E la nave va’ i ens fa partícip de la bellesa del art i la inconsistència dels humans. Tècnicament la pel·lícula es màgica, dona la sensació de que esta feta tota d’una tirada en una sola seqüència, potser si o potser no, però l’efecte miraculós a la vista del que veus esta provat, la seqüència del ball final és de les grans de la historia del cinema i el desallotjament del palau és impossible de igualar de cap de les maneres possibles.

L'ARCA RUSSA
2002
9 /10