Una obra d’art, un experiment, un repte, una bogeria, tot això i molt més, és aquest film que va donar la volta al món i va posar el nom de Sokurov a les pupil·les de tots els crítics de cinema d’abast universal. Dos cents anys de historia de l’Hermitage, Pere, Catalina, Anastàsia... van apareixen com fantasmes de la ma d’un mestre de cerimònies, quasi calcat del seu homòleg del portentós Fellini ‘E la nave va’ i ens fa partícip de la bellesa del art i la inconsistència dels humans. Tècnicament la pel·lícula es màgica, dona la sensació de que esta feta tota d’una tirada en una sola seqüència, potser si o potser no, però l’efecte miraculós a la vista del que veus esta provat, la seqüència del ball final és de les grans de la historia del cinema i el desallotjament del palau és impossible de igualar de cap de les maneres possibles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada