Voler ser transgressor sense cap gracia és tràgic. El director d’aquesta cosa ha volgut fer un homenatge a les pel·lícules (dolentes totes) que interpretava la Divine, també hi ha molt de la moguda madrilenya i dels primers Almodovars per les musiques, el look i la pretesa intenció, qualsevol símil es ofensiu pel nostre manxego. Una pèrdua de temps qui ho visiona i qui ho produeix, els amics (multitud) que han fet el film s’ho han passat d’allò més be, es veu. Xile està molt lluny de tot i també es veu de llarg.
EMPANÁ DE PINO
2008
2 /10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada