dialogues des carmelites

Dialogues de carmelites és una obra de Bernanos, que va molt lligada a la meva adolescència i joventut ja que al ser una obra que temàticament feia costat al regim franquista, se’n va parlar molt i sempre positivament.

El 1954 Pepe Tamayo, el més gran director de teatre d’aquells moments l’estrenà amb un repartiment de somni:  Mary Carrillo, Manuel Dicenta, Asuncion Balaguer, Társila Criado, Berta Riaza y Ana María Noé entre altres.

El 1957 el teatre de l’Scala a Milà estrena la peça teatral convertida en opera per el mestre Francis Poulenc se’n torna a parlar i poc temps desprès  la porten al Liceu

El 1960 amb coproducció francesa i italiana s’estrena al cinema amb un repartiment també insuperable: Jeanne Moreau, Alida Valli, Madeleine Renaud, Pierre Brasseur, Pascale Audret...

La versió d’aquesta opera que ens ofereix el teatre de Bruxelles es perfecte, tant en la part musical com l’escènica amb encerts mai vistos, com la escenificació vertical del llit de la mare superiora en la seva agonia. 

Els vint minuts finals de l’opera tenen unes de les musiques més divines, mai millor dit , que es poden escoltar. 

L’any 1905 el Papa Pius X va fer beates a aquelles pobres mongetes martiritzades, el que no se es si algun altre Papa les ha fet santes, per a mi, totes o són de santes, les del teatre, les del cinema i les de l’opera amb el permís de vostès .

Achimdanke

DVD - DIALOGUES DES CARMELITES - 2017 - 9 /10 - La Monnaie - Alain Altinoglu, Olivier Py - Patricia Petibon, Sophie Koch, Véronique Gens, Stanislas de Barbeyrac

una madre

248 pagines per explicar-te les poques hores d’un sopar de cap any en una família petita, de només 5 adults i 2 gossos, amb un estil narratiu ple de trampes, com a mi m’agrada, un escriptor que no juga amb la meva paciència i o amb el meu interès, no m’atrau gaire. 

L’autor Palomas fa disseccions en els estats anímics de les persones amb un bisturí dels mes fins i esmolats, és hàbil i molt viu en entrar dins l’anima de cadascú dels personatges per veure just el que no es diu darrera de cadascuna de les paraules.

Ara be aquest llibre no és un 10/10 per a mi per dues raons de pes:

1 La mare una dona intel·ligent i sensible com ho demostra en moltes pagines del llibre no pot fer segons quines coses en la seva vida quotidiana ja que encara que provoca el humor surrealista al possible innocent lector, a mi més aviat em desagrada.

2 Alguns dels diàlegs que mantenen entre els elements de la família semblen copiats d’algunes series madrilenyes al estil ‘Aida’ o ‘Aquí no hay quien viva’ , totalment falsos i a la vegada increïbles i de riure fàcil.

Fa difícil de creure que aquesta novel·la estigui localitzada a Barcelona per la seva manera de parlar la gent, tant de TV5.

LLIBRE - UNA MADRE - 2014 - 8 /10 - Alejandro Palomas

l'homme du train

En Johnny Hallyday ens ha deixat amb 74 anys de edat, una carrera molt plena de èxits com a cantant de referent i com artista de cinema.

Com a cantant mai va ser sant de la meva devoció però el fet de ser un numero u a França y sobre tot el ser el marit de la Sylvie Vartan, el tenia en moderada consideració.

Tampoc li havia vist més d’un parell de pel·lícules, ara per fer-li justícia he cercat una de les que el seu paper fou més lloat i apreciat.

Una pel·lícula dirigida per Patrice Leconte un home de polida artesania que sempre se l’ha de tenir en compte per la gran qualitat que imprimeix als seus treballs.

Tot el film es un ‘pas a deux’ entre dos caràcters divergents i a la vegada complementaris, l’altre es el gran actor Jean Rochefort que casualment fa dos mesos que va morir, o sigui que el visionat d’aquest inquietant treball serveixi com a homenatge a dos dels grans del veí país republicà.

DVD - L'HOMME DU TRAIN - 2002 - 8 /10 - http://www.imdb.com/title/tt0301414/

andrea chenier

Quina por em feia aquesta estrena a l’Scala, la diva que imposa al saldo del seu marit sota contracte i com a protagonista, no és cosa nova ni escandalosa ja que sempre s’ha fet (Sutherland, Cossoto, Caballé, Dessi...)

A mi ara en aquest moment qui em preocupa es ella, esta en un moment dolent de la seva carrera i el camí que tria ja fa temps que és el més equivocat possible, veiem primer anem pel cant.

Ha agafat uns vicis de obrir massa la veu perquè li surtin uns greus (artificials) y uns sons dramàtics (lletjos), no falla però el que surt de la seva boca no sempre es ni bonic ni elegant.

En quant al seu aspecte extern te unes tendències incontrolades a ressaltar les seves parts més ordinàries o per millor dir vulgars, es veu perfectament que no es deixa aconsellar, el seu maquillatge es infecte i el seu nou color de cabell de ‘choni poligonera’ disten molt del que se espera d’una prima dona mundial amb pretensions de diva. 

Si ens referim a les imatges d’aquesta cantant de fa només 10 anys veurem un canvi preocupant y no m’estic referint al seu considerable augment de pes i volum, és tot lo altre i tan de bo estigues equivocat, ja que sempre m’ha agradat molt de ella la seva veu, el seu físic i la seva espontània personalitat.

Achimdanke,

DVD - ANDREA CHENIER - 2017 - 7 /10 - Scala - Riccardo Chailly, Mario Martone - Yusif eyvazov, Anna Netrebko, Luca Salsi