Dialogues de carmelites és una obra de Bernanos, que
va molt lligada a la meva adolescència i joventut ja que al ser una obra que temàticament
feia costat al regim franquista, se’n va parlar molt i sempre positivament.
El 1954 Pepe Tamayo, el més gran director de teatre d’aquells
moments l’estrenà amb un repartiment de somni:
Mary Carrillo, Manuel Dicenta, Asuncion Balaguer, Társila Criado, Berta
Riaza y Ana María Noé entre altres.
El 1957 el teatre de l’Scala a Milà estrena la peça
teatral convertida en opera per el mestre Francis Poulenc se’n torna a parlar i
poc temps desprès la porten al Liceu
El 1960 amb coproducció francesa i italiana s’estrena
al cinema amb un repartiment també insuperable: Jeanne Moreau, Alida Valli,
Madeleine Renaud, Pierre Brasseur, Pascale Audret...
La versió d’aquesta opera que ens ofereix el teatre de
Bruxelles es perfecte, tant en la part musical com l’escènica amb encerts mai
vistos, com la escenificació vertical del llit de la mare superiora en la seva
agonia.
Els vint minuts finals de l’opera tenen unes de les
musiques més divines, mai millor dit , que es poden escoltar.
L’any 1905 el Papa Pius X va fer beates a aquelles
pobres mongetes martiritzades, el que no se es si algun altre Papa les ha fet
santes, per a mi, totes o són de santes, les del teatre, les del cinema i les de l’opera
amb el permís de vostès .
Achimdanke
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada