andrea chenier

Quina por em feia aquesta estrena a l’Scala, la diva que imposa al saldo del seu marit sota contracte i com a protagonista, no és cosa nova ni escandalosa ja que sempre s’ha fet (Sutherland, Cossoto, Caballé, Dessi...)

A mi ara en aquest moment qui em preocupa es ella, esta en un moment dolent de la seva carrera i el camí que tria ja fa temps que és el més equivocat possible, veiem primer anem pel cant.

Ha agafat uns vicis de obrir massa la veu perquè li surtin uns greus (artificials) y uns sons dramàtics (lletjos), no falla però el que surt de la seva boca no sempre es ni bonic ni elegant.

En quant al seu aspecte extern te unes tendències incontrolades a ressaltar les seves parts més ordinàries o per millor dir vulgars, es veu perfectament que no es deixa aconsellar, el seu maquillatge es infecte i el seu nou color de cabell de ‘choni poligonera’ disten molt del que se espera d’una prima dona mundial amb pretensions de diva. 

Si ens referim a les imatges d’aquesta cantant de fa només 10 anys veurem un canvi preocupant y no m’estic referint al seu considerable augment de pes i volum, és tot lo altre i tan de bo estigues equivocat, ja que sempre m’ha agradat molt de ella la seva veu, el seu físic i la seva espontània personalitat.

Achimdanke,

DVD - ANDREA CHENIER - 2017 - 7 /10 - Scala - Riccardo Chailly, Mario Martone - Yusif eyvazov, Anna Netrebko, Luca Salsi