248 pagines per explicar-te les poques hores d’un
sopar de cap any en una família petita, de només 5 adults i 2 gossos, amb un
estil narratiu ple de trampes, com a mi m’agrada, un escriptor que no juga amb
la meva paciència i o amb el meu interès, no m’atrau gaire.
L’autor Palomas fa disseccions en els estats anímics
de les persones amb un bisturí dels mes fins i esmolats, és hàbil i molt viu en
entrar dins l’anima de cadascú dels personatges per veure just el que no es diu
darrera de cadascuna de les paraules.
Ara be aquest llibre no és un 10/10 per a mi per dues
raons de pes:
1 La mare una dona intel·ligent i sensible com ho
demostra en moltes pagines del llibre no pot fer segons quines coses en la seva
vida quotidiana ja que encara que provoca el humor surrealista al possible innocent
lector, a mi més aviat em desagrada.
2 Alguns dels diàlegs que mantenen entre els elements
de la família semblen copiats d’algunes series madrilenyes al estil ‘Aida’ o ‘Aquí
no hay quien viva’ , totalment falsos i a la vegada increïbles i de riure fàcil.
Fa difícil de creure que aquesta novel·la estigui
localitzada a Barcelona per la seva manera de parlar la gent, tant de TV5.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada