drive

Una direcció nova dins el gènere, el ‘tempo’ és a vegades tan arriscat com ho podria ser un Bergman, unes pauses interminables però necessàries, aquesta mena de fer cinema s’aguanta per la magnifica inexpressió per aquest nou actor per a mi: Ryan Gosling. La encertada musica ajuda a fer la cal•ligrafia de la pel•lícula quasi d’obra mestre. La primera part del metratge és únic, per la contenció i el clima que respira la atmosfera, a la segona part hi ha una mica de Tarantino pel mig. Però no li fa cap mal, encara que t’obliga a tancar els ulls més d¡una vegada.

DRIVE
2011
8/10
http://www.imdb.com/title/tt0780504/

el secret de picasso

No és un tipus de lletres que em facin molt feliç, la estructura del llibre és molt corrent avui en dia ja que sembla que estàs llegint un guio cinematogràfic en lloc de una obra literària al us. Seqüència rere seqüència. El personatge de la historia, que per lo vist és un antiheroi que viu des de ja fa tres novel•les enrere, el veig com un autèntic cretí, i jo si no m’enamoro dels protagonistes siguin pel be o pel mal, ja no hi ha res a fer, aquest tal Leo Vidal em provoca aversió infinita. Totes les sorpreses inversemblants de la historia estan descrites a la manera de gran guinyol a voltes sense cap ni peus. Si hagués llegit el llibre aquest agost a la platja entre bany i bany segur li hagués donat un puntet més, però a l’hivern cerco coses mes contundents per fer-me passar el fred del cos i de l’anima.

LLIBRE
EL SECRET DE PICASSO
2011
6/10
Francesc Miralles

si paris nous était conté

Sacha Guitry va ser un director y escriptor de cinema molt apreciat al seu moment a la veïna França, tenia una manera de fer cinema amb grans pressuposts, de factura ampul•losa i uns repartiment quasi impossibles de llegir a la pantalla per la gran quantitat i qualitat de noms que hi sortien. Alguna cosa devia tenir el director perquè, per fer papers de cinc minuts, podia cridar a les estrelles més famoses del país i tothom li deia que ‘sí’, en aquesta pel•lícula rodada un any abans de morir, pots veure als tres tòtems de França dels anys 50s junts: Gérard Philipe, Michèle Morgan i Danielle Darrieux. Explicar tota l’historia de Paris en clau irònica i lleugera fins i tot en els moments més tristos i sanguinaris de la seva historia és quelcom que nomes ho poden fer els països amb unes mires molt amples sobre el seu passat històric. El que en aquesta irregular cinta es mostra (1956) és encara impossible de fer amb la realitat històrica del nostre país, i això que han passat més de cinquanta anys de la seva estrena.

SI PARIS NOUS ÉTAIT CONTÉ
1956
7/10
http://www.imdb.com/title/tt0048616/

valentino: the last emperor

Cent minuts de documental per mig explicar els 45 anys de treball com a modista i dissenyador capdavanter en el mon de la moda i de l’estètica. Un breu repàs al que ha estat la vida de tots aquests anys com a creador i com a parella professional i sentimental a la seva vida, d’en Giovanni, que en el filmat surt tant o més que el propi interessat que dona motiu al film homenatge. Una vida de luxe, vanitats, ficcions, bon gust i refinament ja en definitiva desaparició. Qui qüestioni que la moda, d’aquells grans noms del passat, com Valentino ho és, no és art te un greu problema d’apreciacions visuals i lúdiques, art efímer, si es vol, de plaer immediat i volàtil, com menjar-te una torradeta de paté d’oca al armanyac. Pur plaer sensorial.

VALENTINO: THE LAST EMPEROR
2008
8/10
http://www.imdb.com/title/tt1176244/

museu d'història de catalunya

No és el mateix veure una mostra del que ha estat i és el teu país sol o acompanyat d’infants. Una exposició didàctica i interactiva on els petits poden passar molta estona jugant i a la vegada aprenent amb unes petites explicacions que els grans els hi podem anar donant. Una manera enriquidora de passar els moments lliures d’escola, els petits ho passen bé i els adults també. Es una mostra gran, ocupa dos plantes senceres del museu, ben muntada y millor explicada, crec que desprès del museu de la guerra de Londres és un dels millor museus d’aquesta mena que he visitat. L’ultima part es nota que es mes nova per la manera de fer la mostra, no se si lliga gaire amb la resta perquè et presenten els presidents del país com si fossin estrelles de rock per les llums i el glamour de les fotografies i una cosa d’una generositat infinita és el que el mediocre Montilla estigui en un espai de la mateixa mida que Pujol o Maragall, ja veus, al cap dels anys ja el fotran al recó de les deixalles.

EXPO
MUSEU D'HISTÒRIA DE CATALUNYA - COL.LECCIÓ PERMANENT
2011
9/10
Museu d'Història de Catalunya

joan miró, cartells d'un temps d'un país

Quan es proposa una exposició sobre una obra artística sobre suport humil i feble, com en aquesta cas: el paper, s’ha de guarnir amb una mica de imaginació per no avorrir al personal. No ha estat el cas d’aquesta mostra, Joan Miró és un extraordinari cartellista, el millor que tenim a Catalunya, una mica per sobre de Tapies, un altre dels grans. A vegades crec que en el cartell sobre paper y amb un missatge escrit, Miró inclús supera la seva obra pictòrica, muralistica o escultòrica, es el meu parer, es clar. Aquesta mostra es veu que esta enllestida amb quatre quartos, fins i tot la filmació que es projecte no te res a veure amb el mon cartellista, es tan sols veure la manera de treballar del artista en un mural de grans dimensions, res a veure amb el que estem veient a la sala. Temps de crisis.

EXPO
JOAN MIRÓ, CARTELLS D'UN TEMPS D'UN PAÍS
2011
7/10
Museu d'Història de Catalunya

splenda

No he estat mai gaire afeccionat a la màgia i a els mags, per això és tan gratificant el que li pugui donar una qualificació tan alta a aquest insòlit espectacle. Presentar la màgia com si fos una comèdia musical, amb efectes visuals, ballet, musica il•luminació i vestuari ad hoc, es una ‘rarity’ aquí a Europa, als USA i sobre tot a Las Vegas si que he vist en reportatges productes semblants i per suposat encara molt més costosos i complicats. Aquest jove i eixerit mag arrisca molt, amb aquest espectacle, perquè val una milionada tot plegat. Menció especial al vestuari de Josep Massagué amb sorpreses visuals mai vistes en el món del espectacle o la moda. Cosa negativa que li puc endinyar és que algun dels seus acudits ‘de guió’ es nota que estan escrits per el figa flor del Àngel Llàcer, en canvi dins el llarg espectacle quan Lari ha de improvisar segon la resposta del públic surt una intel•ligència afilada com un ganivet sense pels a la llengua i amb unes sortides tan somament ostentoses de ‘marieta dolenta però a la vegada simpàtica’ que es fica al públic a la butxaca des de els primers cinc minuts del show. És l’artista gai més agosarat que he vist mai en un escenari sense quedar classificat com a tal (per exemple Pawlowski, Madame Arthur, Escamillo, etc.). L’espectacle te tres moments d’una bellesa sublim difícil d’oblidar.

TEATRE
SPLENDA
2011
9/10
Mag Lari

the phantom of the opera at the royal albert hall

Començaré pel final. El fi de festa d’aquesta antològica funció, dels 25 anys de l’estrena, és una de les més emocionants mai vistes, quan amor hi ha al teatre en aquests països del nord, com cuiden les emocions, calculades al mil•límetre per no apagar la guspira de la sorpresa dins l’homenatge de cadascun dels artistes involucrats. I ara anem per feina, nom per recordar Sierra Boggess, poques vegades una noieta amb un paper com aquest m’ha pogut emocionar com ho ha fet aquesta jove http://en.wikipedia.org/wiki/Sierra_Boggess el teatre necessita veus noves amb talent interpretatiu com ho demostra aquesta nova Ann Blyth de semblança més que casual. Un festival pels sentits, una funció excel•lent de país ben educat en les arts escèniques, musicals i estètiques.

THE PHANTOM OF THE OPERA AT THE ROYAL ALBERT HALL
2011
10/10
Ramin Karimloo, Sierra Boggess

impressionistes, mestres francesos de la col.lecció clark

Un sol quadre a vegades val tota una exposició, mai hagués pensat que veuria a la meva ciutat un dels quadres que més m’agraden en aquests darrers anys, pintura pompier per excel•lència, el gran mestre del amanerament Jean-Léon Gérôme i el seu ‘Le charmeur de serpent’, les delícies visuals fetes realitats gracies a un saber fer com nomes aquells homes ‘bicurious’ sabien fer-ho (Alma-Tadema, Singer-Sargent i tants d’altres). Mr. Clark i la seva exquisida esposa Francine van fer molt be de comprar tot el que van poder de l’impressionisme l’únic retret que li faig es que dediques quasi tota l’atenció a un pintor que quan tenia setze anys l’adorava i en canvi ara no m’agrada gens, Pierre-Auguste Renoir. Una mostra que val molt la pena gaudir-la amb ganes per la gran quantitat i qualitat exposades.

EXPO
IMPRESSIONISTES MESTRES FRANCESOS DE LA COL.LECCIÓ CLARK
2011
9/10
CaixaForum

julianen: barcelona colecciona

julianen: barcelona colecciona

barcelona colecciona

En l’art, com en tot, hi ha molta morralla. Tenim artistes de primera i els tenim de segona per no anar més avall. Dins les obres dels artistes de primera també hi ha obres que son excel•lents (poques) i la resta són de qualitat altament inferior, jo les anomeno ‘excedències comercials’, ja que tenen una bona venda gràcies al nom del artista però el museu o el col•leccionista ja sap que compra una obra de baixa qualitat, que únicament serveix per posar un nom al currículum. Totes les obres d’aquesta exposició són, a la meva manera de veure les coses, només que ‘excedències comercials’ i prou. Per animar una mica la cosa hi ha un deu per cent del material exposat que són preses del pel a la bona gent d’aquesta terra, us posaré uns exemples: 1 una rajola de deu centímetres per deu, coberta de pols de dotzenes d’anys d’haver estar abandonada en un magatzem, es penja la rajoleta a la blanca paret i s’hi posa el títol ‘El polvo’. 2 s’agafa un film de plàstic de un metre per un metre, del que fem servir a la cuina per embolicar el pollastre abans de posar-lo al congelador, aquest film es posa a la paret fent l’efecte que es un quadre i clar un film transparent sobre el mur blanc queda casi invisible, per títol ‘Film sobre paret’. Un punt molt positiu hi ha una obra del artista xines Zeng Fanzhi d’una qualitat extraordinària per concepte i realització vertiginosa, mereixedora d’estar al millor museu d’art modern del món.

EXPO
BARCELONA COLECCIONA
2011
4/10
Fundación Francisco Godia