splenda

No he estat mai gaire afeccionat a la màgia i a els mags, per això és tan gratificant el que li pugui donar una qualificació tan alta a aquest insòlit espectacle. Presentar la màgia com si fos una comèdia musical, amb efectes visuals, ballet, musica il•luminació i vestuari ad hoc, es una ‘rarity’ aquí a Europa, als USA i sobre tot a Las Vegas si que he vist en reportatges productes semblants i per suposat encara molt més costosos i complicats. Aquest jove i eixerit mag arrisca molt, amb aquest espectacle, perquè val una milionada tot plegat. Menció especial al vestuari de Josep Massagué amb sorpreses visuals mai vistes en el món del espectacle o la moda. Cosa negativa que li puc endinyar és que algun dels seus acudits ‘de guió’ es nota que estan escrits per el figa flor del Àngel Llàcer, en canvi dins el llarg espectacle quan Lari ha de improvisar segon la resposta del públic surt una intel•ligència afilada com un ganivet sense pels a la llengua i amb unes sortides tan somament ostentoses de ‘marieta dolenta però a la vegada simpàtica’ que es fica al públic a la butxaca des de els primers cinc minuts del show. És l’artista gai més agosarat que he vist mai en un escenari sense quedar classificat com a tal (per exemple Pawlowski, Madame Arthur, Escamillo, etc.). L’espectacle te tres moments d’una bellesa sublim difícil d’oblidar.

TEATRE
SPLENDA
2011
9/10
Mag Lari