El títol de l’obra li va perfectament a Tony Richardson al comprovar el respecte amb que s’enfronta a la direcció de la peça teatral, fa que les escenes i els parlaments llisquin sense fer soroll per molt vitriòlic que els seu contingut sigui. Fer cinema sense fer malbé la estructura escènica sempre és una traïció al llenguatge visual, però si qui ho fa es una persona de la sensibilitat d’aquest director no hi ha delicte i fins hi tot ho converteix en homenatge, com ja ha fet en moltes de les obres imprescindibles del teatre universal en moltes altres ocasions. Immillorable obra d’art. Immillorable Albee.
A DELICATE BALANCE
1973
9 /10
1 comentari:
Nada que añadir !!!
Publica un comentari a l'entrada