Es tracte d’una comedieta sense cap rellevància, com les que feia fa anys
2010
7 /10
dissabte, 30 d’abril del 2011
bearcity
caín & caín
Una funció que no recomanaria a ningú, perquè s’allunya del que hom pot considerar com a teatre ‘normal’, si es que aquesta paraula vol dir res. Això no vol dir que en molts moments de l’obra, sigui per la poesia de les imatges, que aquest actors transmeten a l’audiència, sigui per la exquisida plasticitat de la posada en escena o per les musiques estranyes i misterioses, la meva ensopida anima ha vibrat. Es d’agrair que un actor tan reconegut a totes les espanyes pugi a l’escenari per fer una cosa tan complicada y de difícil interpretació, un autèntic pal per qualsevol actor. I a sobre l’obra l’ha escrit ell mateix. Au!
TEATRE
CAÍN & CAÍN
2011
7 /10
Eduard Fernández, Pep Ramis
divendres, 29 d’abril del 2011
la meva cristina i altres contes
Hi ha moments a les nostres vides que el cap no està per gaudir ficcions, potser perquè ja els prou fictícia la vida que portem en el dia a dia. Amb aquest llibre de la més estimada de totes les escriptores, la immensa Rodoreda, m’ha passat quelcom insòlit i es que llegia molts dels contes i tenia que tornar enrere perquè no m’havia assabentat del que llegia. No puc opinar o millor dit la meva opinió no conte, perquè potser no era la lectura que calia en aquesta primavera. Excusa’m Mercè!
LLIBRE
LA MEVA CRISTINA I ALTRES CONTES
2010
7/10
Mercè Rodoreda
dijous, 28 d’abril del 2011
octubre
És el tipus de llibre que jo em sentiria capaç de fer perquè són escrits curts de vivències personals viscudes per l’autor i que parla de tot el que l’envolta, coses vistes, pensaments, nostàlgies i desitjos.
OCTUBRE
2010
7/10
Miquel Pairolí
dimecres, 27 d’abril del 2011
tosca
Aquesta funció s’hauria d’anomenar ‘Scarpia’ en lloc del nom que porta i no es per demèrit de la protagonista que esta esplèndida així com el sempre benvingut Jonas, però es que el personatge que interpreta Mr. Hampson està tan farcit de recursos escènics que et fa pensar que mai has vist un sinistre vil·là tan perfectament interpretat com aquí i també veus palpablement que el segon acte d’aquesta opera és el millor i mes perfecte acte de totes les operes del segle dinou per la seva teatralitat, absolutament moderna y fins i tot actual i ben viva.
TOSCA
2009
8/10
Zürich - Carignani - Emily Magee, Kaufmann, Hampson
la consagració de la primavera
Els musics catalans de clàssica de la segona meitat del segle XX i aquest XXI son un desastre prenyat de pretensions per ser originals, únics i genials, són una tortura per els pobres musics que han de tocar la seva brossa i per suposat un suplici per qui ho escolta i a sobre paga per fer-ho. Martinu preciós i genial, la viola Puig te un futur brillant davant seu, èxit esclatant. La ‘Consagració’ escoltada en viu és de les experiències més gratificants que pot tenir l’orella del home. Perquè no van contractar al senyor Valdivieso per capo de la OBC en contes de la figa tova que tenim ara?
LA CONSAGRACIÓ DE LA PRIMAVERA
2011
8/10
JONC - Manel Valdivieso, Anna Puig
dilluns, 25 d’abril del 2011
the swimmer
La temeritat de fer una pel·lícula amb la típica estètica dels anys 60 amb un actor de 55 anys, que tota la pel·lícula anirà abillat amb un senzill banyador color blau marí, nomes podria tenir sentit si el elegit fou el poderós Burt Lancaster. La seva elàstica figura musculada es tan eloqüent com les seves expressions facials mai depreciables. Llàstima que el guió no fos una mica més de tocar de peus a terra, cosa que en el cinema ianqui no s’ha de demanar amb insistència.
THE SWIMMER
1968
7/10
la bocca del lupo
Una peça per portar a festivals prenyada de llenguatge fatu i recorrent a una estètica fosca de tintures aprestades per explicar l’historia del sers marginals i desprotegits per la societat. El director de documentals aposta per aquell llenguatge que a mi em fatiga i avorreix.
LA BOCCA DEL LUPO
2010
5/10
dissabte, 23 d’abril del 2011
kenneth macmillan's mayerling
És per a mi Kenneth MacMillan el coreograf més estimat del segle XX, ja que és el creador del Romeo and Juliette de1965 (Fonteyn & Nureyev), el millor ballet de tota l’historia de la dansa. Aquí ens presenten la nova posada en escena del Mayerling de 1978, caríssima producció que potser ara no la farien amb tot el mon ensorrat per aquest tifus anomenat crisis. Per aquest Mayerling, el Royal Ballet ha trobat el personatge idoni en Edward Watson, per fer el príncep Rudolf, un dels personatges més tristos i patètics de la historia moderna que fa costat al del rei Lluís II de Baviera. La musica de Liszt aquí cuinada i amanida per fer lligar l’acció a la manera de patch-work, no fa cap mal però tampoc és gens remarcable. El real triomfador de la nit Mr. MacMillan quasi vint anys desprès de la seva mort.
Kenneth MacMillan's MAYERLING
2009
8/10
Royal Ballet - Edward Watson, Sarah Lamb, Mara Galeazzi
mon voyage d'hiver
Veure aquesta pel·lícula en un divendres sant és com una penitencia, ben mirat, son 104 minuts de una bellesa sufocant i ofegadora per una estètica i llenguatge del qual no estem gens acostumats. Diré solament que tots els personatges del film no els sents quan parlen entre ells, tan sols un suau murmuri per fer creïble les situacions de diàleg que interpreten, hi ha infinits talls, que sumats potser fan la mitja hora, de uns musics que interpreten musica de càmera de Beethoven o un tenor i un pianista interpretant lieder de Schubert, una única veu, la del protagonista, ens explica que sent i que és el que pateix, tot plegat un gran drama metafísic.
MON VOYAGE D'HIVER2003
8/10
dimarts, 19 d’abril del 2011
l'homme au bain
Més del cinquanta per cent de la gent enquestada a la sortida de la pel·lícula li donaren una qualificació de 1 sobre 10, per suposat aquells espectadors tenien tota la raó. És un film infecte, pretensiós i absurd, però hi ha moltes coses al marge del art cinematogràfic que han fet que la gaudeixi i que hi hagi seqüències que les hagi vist dues vegades. Queda clar? M’agradaria saber que diria el vell Marcelo a la seva filla Chiara sobre les bondats d’aquest treball i per suposat que la mara de la protagonista s’ha negat en rodo en veure cosa semblant.
2010
6/10
Subscriure's a:
Missatges (Atom)