Una peça per portar a festivals prenyada de llenguatge fatu i recorrent a una estètica fosca de tintures aprestades per explicar l’historia del sers marginals i desprotegits per la societat. El director de documentals aposta per aquell llenguatge que a mi em fatiga i avorreix.
LA BOCCA DEL LUPO
2010
5/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada