Es tracte d’una comedieta sense cap rellevància, com les que feia fa anys la Roberts o les que fa ara la Portman, totalment oblidables, però... aquí la novetat és que els protagonistes son una mena de gent que mai surten als films, sinó és per fer papers episòdics, tendres o anecdòtics, són bears i daddies, dos pecats estètics que Hollywood es cuida prou d’amagar dins l’armari. He rigut a estones i també alguns moments amb petites emocions. Em pregunto: Hi ha alguna cosa mes sofisticada i de llengua esmolada en el univers que un gai de mitja edat i certa cultura de la ciutat de Nova York?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada