Veure aquesta pel·lícula en un divendres sant és com una penitencia, ben mirat, son 104 minuts de una bellesa sufocant i ofegadora per una estètica i llenguatge del qual no estem gens acostumats. Diré solament que tots els personatges del film no els sents quan parlen entre ells, tan sols un suau murmuri per fer creïble les situacions de diàleg que interpreten, hi ha infinits talls, que sumats potser fan la mitja hora, de uns musics que interpreten musica de càmera de Beethoven o un tenor i un pianista interpretant lieder de Schubert, una única veu, la del protagonista, ens explica que sent i que és el que pateix, tot plegat un gran drama metafísic.
MON VOYAGE D'HIVER2003
8/10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada