Teatre del vell, feixuc i trontollant. L’autor sempre amb les seves misèries existencials, que a casa nostra les eleven a filosofia nacional imprescindible. Una funció que només pot acontentar a persones de fidelitat perpetua als culebrots de TV3. El circ Lizarán és ja imparable, ha deixat de ser una dúctil actriu (perquè ella vol) per convertir-se en un clown de milers de recursos per captar la atenció i fer-te riure, ja només es conforme en provocar emocions perifèriques, ja m’avorreix, li veig el truc del mag abans d’acabar el joc de mans. Obre estrenada per conjuntura política, si l’autor de l’obra fos un jove just sortit de l’institut del teatre en Rigola mai s’hagués atrevit a estrenar aquesta mediocritat. I la mega-Lizarán tampoc hagués signat el contracte per fer-la. Prou! TEATRE
DUES DONES QUE BALLEN
2011
4 /10
Benet i Jornet, Albertí, Lizarán, Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada