dijous, 30 de juny del 2011
ariane et barbe-bleue
dimarts, 28 de juny del 2011
the adjustment bureau
Hi ha dies que tens els capil·lars de la sensibilitat més receptors, avui per exemple, ja que m’ha semblat que el guionista, productor i director, que es la mateixa persona i per la qual no faré el més mínim esforç per recordar el seu nom, m’ha estat prenent el pel tota l’estona , si els americans es traguen aquests productes, per ells faran. Jo prefereixo una barata i esquifida mediocritat europea perquè sempre hi puc trobar cinc minuts salvables, cosa que no ho puc fer en aquesta enredada de luxe.
dissabte, 25 de juny del 2011
les petits mouchoirs
Feia falta que aquesta pel·lícula dures dos hores i quaranta minuts? Per suposat no! Però és la manera de que sense que la gent t’expliqui amb paraules el que són i el que pensen, et vagis ficant dins la seva pell per veure totes les misèries que tots portem dins i que el petites mentides sense importància anem amagant als nostres amics de tota la vida i sobre tot a nosaltres mateixos. Festival llàgrima viva, per la mitja hora final del film, agafeu un ‘mouchoir’ abans de sortir de casa, us farà falta.
qui té roba per rentar?
És tan corrent avui mentre estàs escrivint els teus blogs escoltar el soroll de la rentadora o de la assecadora treballant mentre tu n’hi tan sols hi penses. Fàcil vida la que tenim, aquest llibre t’obre els ulls en el que era la vida de les bugaderes que rentaven la roba de la gent rica de Barcelona, quasi totes al barri d’Horta per la quantitat d’aigua i pous que en aquell lloc hi han encara avui. Feina feixuga i mal pagada, duríssima que quasi esclavitzaven a les dones del segle dinou i primera meitat del vint. Un document vivíssim que t¡obre els ulls en les feines que les nostres besàvies i avies de segur van fer i patir.
LLIBRE
dijous, 23 de juny del 2011
micmacs
Com sempre la factura de les obres d’aquest director és preciosista, amanerada i onírica. Comprenc que hi hagi gent a qui li repel·li aquesta estètica, no pas a mi. Fer cinema com aquest i tenir-te entretingut més de cent minuts, gaudint de les fantasies i bonhomies de monsieur Jeunet no és tasca fàcil. La minsa comunitat de gent bona i innocent que viu al sota terra de la actual societat sense escrúpols es un reflex de les velles obres del gran Jacques Tati que apareix tot sovint en petits detalls de la cinta.
dimecres, 22 de juny del 2011
la ilustración
Un llibret fàcil d’entendre i divertit de llegir gracies a unes explicacions molt didàctiques i uns magnífics dibuixos que expliquen el llibre a la manera d’un auca. Diderot, Voltaire, Rousseau etc. Estan presentat aquí com si fossin protagonistes d’una pel·lícula d’acció. Una manera intel·ligent de ficar-te al cap algunes coses que per feixugues les deixes arraconades per llegir la setmana propera i que mai arriba aquesta data per mandra, ganduleria o galvana.
dimarts, 21 de juny del 2011
red riding hood
Com obres com aquesta nomes en veig una cada cinc anys, quan m’hi trobo ho gaudeixo, no es bona ni de lluny, els caràcters estan més encartonats que els cars decorats que ha pagat en Leo diCaprio, seguir l’historia és impossible per incongruències repetides, un amic assegut al meu costat tota l’estona clamava que la protagonista, la Miss Seyfried és idèntica a la nostra estimadíssima Belen Esteban. Amb això està tot dit.
dimecres, 15 de juny del 2011
hall pass
Una comèdia, aquesta ‘Carta blanca’, tremendament trista. Et presenta un panorama molt desolador de la parella hetero que estan a la trentena llarga, frustracions, mentides, falsedats i avorriment. Si mires aquest film amb ulls crítics, com els que jo tenia avui desprès de escoltar els parlaments dels diputats del govern nostre, penses que es un miracle que el mon segueixi existint perquè la veritat dels matrimonis és propera a la desolació d’un desert. Només es bonic l’amor quan el llegim a les novel·les o l’escoltem al Liceu a la quotidianitat no existeix res mes que rutina.
dissabte, 11 de juny del 2011
josep maria sert, mètode de treball
Molt interessant la mostra de les fotografies que feia servir en Sert per els seus eterns murals, be cercava homes amb bona musculatura per fer de model en les postures escaients per la dramatúrgia de la seva pintura o be amb figuretes de pessebre napolità feia masses de persones, revoltades i disperses per crear les composicions èpiques que han deixat a aquest pintor a un lloc remarcable de la posteritat.
piranesi milicua
federico beltrán massés, un pintor a la cort de hollywood
Una pintura no gaire freqüent a les nostres sales, avui es un art ja perdut i malbaratat per afavorir noves tendències no tan suntuoses. Observacions al veure la mostra: L’artista te una fixació quasi malaltissa amb els vermells pintallavis i perfiladors, mai havia vist una col·lecció tan gran de ‘lipstick show’ com en aquest museu catedralici, saben el capellans el que porten entre mans, ha llegit les cartes d’amor que Valentino li enviava al artista Beltran y que estan exposades en una vitrina i que, amb un perfecte espanyol, li declarava la mes sublim de les amistats al gall de panses que era el pintor català. Com diria el I.M. aquesta mostra es una pasaaaaaaaaada!