Com sempre la factura de les obres d’aquest director és preciosista, amanerada i onírica. Comprenc que hi hagi gent a qui li repel·li aquesta estètica, no pas a mi. Fer cinema com aquest i tenir-te entretingut més de cent minuts, gaudint de les fantasies i bonhomies de monsieur Jeunet no és tasca fàcil. La minsa comunitat de gent bona i innocent que viu al sota terra de la actual societat sense escrúpols es un reflex de les velles obres del gran Jacques Tati que apareix tot sovint en petits detalls de la cinta.
2009
8 /10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada