La meva vida en el món de l’espectacle ha anat del bracet del Pavlovsky des de sempre. Un viu record de la primera vegada que el vaig veure al plorat i enyorat ‘Barcelona de Noche’ fent costat a Madame Artur i fins aquest magnífic teatre on actua ara. Han estat dotzenes de vegades que l’he vist, he admirat el seu talent per fer riure sempre amb critica semi amarga, l’he patit quan era jove i terroritzava al públic que seia a primera fila, l’he admirat quan es va endolcir amb la maduresa i l’he estimat ara que segons la critica d’aquest nou muntatge diu que està en el seu penúltim espectacle. La meva fidelitat perpetua el seguirà fins que ell vulgui.
Ps. Nomes per els vint minuts en que explica com va anar l’adopció de la seva mare, que esta present al escenari tota l’estona, a un centre d’acollida de Galícia, paga la pena la nova trobada amb aquest etern Pavlovsky.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada